El bloc d'en Jordi Ausió

WhatsApp, MMS i SMS gratis!!

2010-12-06T21:12:00.009+01:00

Si téns la sort de tenir una Blackberry, iPhone, Nokia o qualsevol dispositiu mòbil que funcioni amb Android, et serà imprescindible l'aplicació multiplataforma WhatsApp que et permetrà enviar SMS i MMS de forma gratuita entre els teus contactes que també l'utilitzin.

Tant sols s'ha de descarregar l'aplicació des de l'AppStore(iPhone) o des de la web del programa, instal·lar-la al telèfon mòbil i sense necessitat de cap tipus de registre, ja s'integrarà en l'agenda del telèfon i t'indicarà quins contactes utilitzen l'aplicació per poder-los enviar missatges fins tot amb imatges i àudio adjunts. I tot això, per 0 euros, ja que tots els enviaments es fan utilitzant la connexió de dades que es tingui contractada amb l'operador.

El que fan un parell d'ous...

2010-12-05T20:26:00.006+01:00

Aquest migdia mentre feia uns ous al forn amb la seva cansalada, cebeta i xoriço, he recordat que fa temps havia tingut un bloc on de tant en tant hi escrivia i m'hi distreia una estona. Ara m'hi acabo de ficar i veig que fa més d'un any i mig que això estava parat, simptoma clar de que una part la meva neurona anava al relentir... m'he distret una estona mirant el que havia escrit, les cançons que compartia,... i cada una de les publicacions em porta records d'aquell moment, alguns bons, alguns dolents, d'altres vés a saber...

Està clar que no es pot viure de records, és més, se n'han de buscar de nous constantment per continuar endavant i sentir-se viu però sense oblidar el que has viscut, siguin bons moments o dolents, et recordin etapes feliçes o difícils perquè al cap i a la fi, aquests records de les experiències i sentiments viscuts és el que amb el temps et curteix i acaba determinant la teva personalitat, qui ets i d'on véns, i amb tot això després es tracta d'intentar esbrinar cap on vols anar i encertar el camí.

En fi, que durant tot aquest temps d'inactivitat blocaire m'han passat i he fet moltes coses, cap de trascendental però moltes, potser la més traumàtica per mi és que cada com li estic trobant més gust al sofà, quan abans no m'hi podia estar més d'un quart seguit, deu ser un símptoma claríssim que m'estic fent gran... i com que aquesta idea no m'agrada gens ni mica, potser ha arribat el moment d'aixecar-me del sofà i de creure'm que em sento més viu que mai per sentir-me realment més viu que mai. O sigui que amics, amigues, visitants en general...

Benvinguts de nou al meu bloc!!!

James Brown - I feel good !!!

2009-03-23T19:59:00.002+01:00

Els Pets - Bona nit

2009-02-16T21:58:00.002+01:00

No m'acabo de treure de sobre la mandra per escriure alguna cosa que em resulti un xic interessant, és per això avui us torno a recomenar una més de les meves cançons imprescindibles. Aquest cop és la que ara estic intentant aprendre a tocar amb la guitarra amb l'ajuda de Tocamela.cat i que suposo que d'aqui a un parell d'anys ja tindré controlada. És Bona nit, dels Pets, una cançó amb una lletra preciosa i una melodia relaxant perfecte perquè l'escoltis o encara millor, perquè te la cantin suaument a cau d'orella quan vas a dormir, o sigui que tanca els ulls, relaxa't i... molt bona nit.

Jason Mraz - I'm yours

2009-02-10T21:29:00.002+01:00

Després de massa temps sense moviment al bloc, us deixo una cançó d'aquelles que fan agafar bon rotllo i que sense que t'en donis compte, fan que alguna part del teu cos començi a seguir el ritme de la musiqueta. Apa, bon rotllo companys !!!

Bones festes !!

2008-12-24T08:09:00.002+01:00

Ahir va fer tres mesos que no escric res al bloc, no em demaneu perquè, suposo que el tinc una mica oblidat i la inspiració no em visita amb alguna idea brillant per escriure-hi. Però estem en dates nadalenques, dates en que ens envoltem d'amics i familiars per passar-ho lo millor possible. També és moment de recordar els que tenim lluny i fa temps que no veiem i fer que d'una certa manera, també passin les festes amb nosaltres. I com no, en el meu cas també és moment de recordar-me dels que visiteu aquest bloc de tant en tant, alguns perquè sou amics meus, d'altres perquè em conneixeu i d'altres perquè hi heu entrat per casualitat (coses de l'internet).
És per això que aprofito aquest moment per desitjar-vos unes molt bones festes i que aquest any 2009 que ja tenim a sobre us porti molts somriures i felicitat.
Us deixo una cançó col·lectiva de cantants catalans que m'encanta i que és molt típica en aquestes dates. És la canço 'Quan somrius' dels Glaucs. O sigui que ja ho sabeu, somrieu i sigueu feliços i l'any que vé ja en seguirem parlant...

Menaix a Truà - No em deixis mai

2008-09-23T20:28:00.005+02:00

Com que fa dies que no recomano cap cançó, avui aprofitaré que aquest passat cap de setmana, el grup Menaix a Truà ens va venir a visitar a Vic, i us recomanaré la versió que van fer del mític 'Sweet Child o'mine' dels Guns'n'Roses, i que ells el van titular 'No em deixis mai'.

A better world is possible

2008-09-22T21:25:00.006+02:00

Em sap greu però avui toca filosofada d'aquelles que em venen al cap de tant en tant, i és que aquest matí m'han fet adonar que a l'esquena de la samarreta que portava hi apareixia la frase 'A better world is possible' altrament dit un món millor és possible. A l'acte m'ha vingut al cap una frase que vaig sentir fa dies que deia que la incompetència d'un polític és directament proporcional a la importància del càrrec que ocupa dins el seu partit. I us preguntareu i què coi (per no dir collons) tenen a veure aquestes dues frases? Doncs molt perquè arriba a un punt en que després d'anar veient com van passant els diferents partits pels diferents governs i institucions, s'arriba a la conclusió que mani qui mani tots miren molt per la seva butxaca i només una mica mica mica per la de la resta dels mortals, per cobrir l'expedient, vaja. O sigui que mentre tots plegats depenguem d'aquesta macro-estructura-organitzativa-mundial, el món es mourà en funció dels calés dels que manen i la única forma de fer certa la frase que titula aquest article és intentar millorar el nostre món particular i el dels que ens envolten i ens estimem, a veure si així al final som tots una mica més feliços.

I ara us preguntareu, i a què ve tot aquest rotllo? Molt fàcil, fa dies que tenia ganes d'escriure sobre la teoria del got, si, aquella de si es veu el got mig ple o mig buit. Jo vaig tenir la sort de néixer optimista de mena i veure'l sempre mig ple, de vegades una mica massa ple i tot, i si no li veig, faig el que sigui per veure-li, perquè crec que és el primer pas per solucionar qualsevol problema, a part que així crec que es viu molt millor i molt més feliç.
Cada cop que em trobo amb algú que veu el seu got personal mig buit i li intento omplir amb una gota de les meves, en molts casos m'adono que realment aquella gota que li falta per veure'l mig ple la té davant del seu nas però no la sap veure perquè ni tant sols s'ha plantejat la possibilitat de que tot té alguna part positiva, i encara que en un principi sembli que la part negativa és molt més gran que la positiva, quan comences a estibar aquest petit fil optimista, sovint et trobes que la balança gira i aquell got que abans era mig buit, ara és mig ple, i fins i tot en alguns casos, pot començar a vessar per tot arreu.
Resumint, que quan us trobeu amb un got mig buit a les mans, busqueu la gota que us falta per veure'l mig ple, que segur que la teniu al davant, i un cop trobada sereu una mica més feliços i us costarà molt menys solucionar el problema i un cop fet això, segur que fareu una mica més feliços als del vostre costat i aquests als del seu costat i... d'aquesta forma potser si que el món algun dia acabarà sent una mica millor per tots plegats.

Aquells meravellosos anys...

2008-09-17T23:13:00.008+02:00

És increíble, cada dia em sorprenc quan navegant per internet em trobo perles com la que ara us recomano. Es tracta de la pàgina web 80's Music Vids, una web dedicada exclusivament als videoclips musicals dels anys 80, aquells anys en que la màxima preocupació que teniem els de la meva edat (sóc del 76) era estirar els cabells a les nenes i jugar a caniques al pati del cole i ja cap a finals dels 80 a veure com ho fariem per convèncer els pares perquè ens compressin un vespino ALX o una Derbi Variant.
Musicalment, els 80 també van deixar joies que avui en dia encara es poden sentir tranquilament en alguns bars i discoteques, com els meus imprescindibles Final countdown dels Europe o l'Still loving you dels Scorpions i molts d'altres que podeu veure a la web, però en aquesta pàgina també s'hi poden veure videoclips d'altres temes d'artistes que segur que tots recordareu i que es van fer molt populars per dos motius ben concrets i que no eren precisament la seva qualitat musical, com el Boys, boys, boys de la Sabrina Salerno (acabo de saber el seu cognom ara mateix) o bé el Touch me de la Samantha Fox. També hi ha alguna perla masculina com el Together forever d'en Rick Astley, tela marinera !!!!
En fi, una pàgina web en la que perdre-hi força temps...

http://www.80smusicvids.com/

Wikipedal i salut !

2008-09-16T14:15:00.004+02:00

Internet sempre m'acaba donant la raó quan dic que és la millor eina per solucionar els teus dubtes.
Fa temps vaig comprar una coctelera (perquè s'ha de tenir) i no sabia amb quin cocktail estrenar-la. Buscant per internet m'he trobat amb un fantàstic Wiki anomenat wikipedal, que al contrari del que podeu pensar no té res a veure amb el món de la bicicleta, en el qual s'hi poden trobar infinitat de receptes de cocktails i xupitos. O sigui que ja ho sabeu, doneu-hi un cop d'ull i salut !! i bebeu amb moderació !!!

http://wikipedal.lapapelera.org

Enrollant auriculars

2008-09-14T18:38:00.006+02:00

Després de tota una vida atacat dels nervis desfent nusos dels auriculars del walkman, mp3, ipod,... cada cop que els necessitava, avui sense voler-ho m'he entrabancat amb un vídeo a internet amb el que he vist la llum. Després de veure'l vàries vegades i posar en pràctica aquesta sofisticada tècnica, noto que la meva vida ha millorat !! Les emprenyades que m'hauria estalviat si ho hagués sapigut abans i els nusos que m'hagués estalviat desfer del cable dels auriculars...
Si utilitzes habitualment auriculars, segur que aquest vídeo marcarà un abans i un després en la teva vida...

I ja fa un any...

2008-09-11T00:01:00.002+02:00

El temps passa ràpid, massa ràpid pel meu gust. Avui fa exàctament un any que vaig inaugurar aquest bloc que m'està servint per dir el que em vé de gust i que fins i tot en algun moment em serveix com a teràpia per treure'm de sobre alguns dels maldecaps que per desgràcia té el dia a dia.
Durant aquest primer any el bloc ha rebut 2400 visites, la majoria d'amics, de gent que aprecio i que m'aprecia i que m'animeu a publicar noves coses quan estic uns dies sense novetats, i la veritat és que això em fa feliç.
És per això que en aquest primer aniversari vull felicitar-vos a vosaltres, a tots els que em visiteu sovint, alguns cada dia tot i no haver-hi res de nou. Moltes gràcies i espero que continueu sent fidels al bloc.

I tenint en compte que avui és 11 de setembre, diada de Catalunya, acabo aquesta entrada amb un VISCA CATALUNYA i bona diada per tots vosaltres.

Que petit que és el món...

2008-08-22T19:30:00.002+02:00

Que petit que és el món, aviat farà quasi un any que vaig començar aquest bloc simplement per escriure-hi el que em venia de gust i sense fer-ne gens de propaganda més enllà dels meus amics i coneguts, de sobte avui m'he assabentat (gràcies Montse) que el dia 18 d'agost el van recomenar al programa 'El món a RAC1', concretament a la secció de 'bloggies del món'. Tot i que el van recomanar com un bloc de llegendes (que no és el cas) és ben curiós veure com segurament gràcies al gran senyor Google la informació es propaga per internet sense fer cap tipus d'esforç.

En fi, gràcies a la gent de RAC1 per recomenar-lo.

Sopa de cabra - Podré tornar enrere

2008-07-30T16:25:00.001+02:00

Sangtraït - Somnis entre boires (1991)

2008-06-09T19:45:00.006+02:00

Juntament amb El vol de l'home ocell, aquesta és una de les meves cançons preferides de Sangtraït. Una canço perfecte per deixar anar la imaginació i somiar...

Somnis entre boires
boires entre els dos.
Tu i jo, pell a pell
ombres dins el cel.

Torna´m a somriure
nena, sota el meu cor.
I guanya´m amb mirades
tendres com el son.

I t´obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

I t´obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

Lliga´t les mans fredes
al voltant del meu coll
i dona´m la tendressa
que et surt del fons del cor.

I t´obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

I t´obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

Bob Marley - Redemption song (1979)

2008-06-02T23:37:00.004+02:00

Després de dies sense rebre la visita de la inspiració per escriure alguna cosa interessant, avui he descobert aquesta cançó que m'ha ajudat a fer un pas endavant en el meu camí cap a tenir una ment i un esperit lliures i a no tenir por de res. Tanqueu els ulls, allibereu la ment dels problemes del dia a dia i gaudiu d'uns minuts de llibertat.

El Por Babor de Palamós

2008-05-04T21:51:00.007+02:00

Els que aneu seguint aquest bloc ja sabeu que tinc un munt de cançons imprescindibles i que necessito escoltar de tant en tant. Doncs bé, hi ha algun restaurant amb el que em passa més o menys el mateix i de tant en tant m'hi he de deixar caure per disfrutar de la seva cuina. Un d'aquests pocs restaurants és el Por Babor de Palamós, un restaurant petit i amb una decoració original com els plats que s'hi preparen des de que es va obrir fa uns 7 anys. Quan hi entreu, al fons a la cuina, hi veureu en Lluís i en Dani treballant sense parar preparant els plats del que ara s'en diu cuina d'autor, amb productes de qualitat i amb algun que altre toc gastronòmic d'altres cultures.

No el definiria com un restaurant de tapes, sinó més aviat com un restaurant per compartir bon menjar en bona companyia, i si ho fem bebent un bon vi doncs encara millor.
Un dels problemes que tinc quan hi vaig és la tria dels plats, ja que n'hi ha aproxiamdament una vintena i tots tenen alguna cosa o altra que els fa llaminers. Sobre la quantitat de plats a demanar, normalment si som dues persones en solem demanar tres o quatre i si som quatre persones, en demanem sis o set. De totes maneres el millor és deixar-se aconsellar per la simpàtica Agar, ja que hi ha plats més complerts que d'altres i ella us dirà si heu demanat poc menjar o massa.
S'em fa difícil recomenar-vos algun plat en concret, ja que n'hi ha molts que m'agraden, però alguns dels meus preferits són les seves braves, l'arròs salvatge amb sípia, els tomàquets verds fregits, el magret d'ànec, el toro de tonyina a la donostiarra, les vièires, el bacallà amb salsa de bolets,... i tinc pendent de provar l'entrecot al ajorriero, que tenia una pinta espectacular. De postres no us deixeu perdre la tarta de xocolata o algun dels gelats. Per beure, a mi personalment m'agrada acompanyar-ho amb algun vi blanc afruitat i ben fresquet, com per exemple un Santa Digna blanc o un Palacio de Bornos, però en això cadascú té les seves preferències.
Només està obert els vespres a partir de quarts de nou i sobre el preu, doncs un bon sopar, amb vi, postres i cafè sol costar al voltant d'uns 25 € per persona, que tenint en compte lo bé que s'hi menja, doncs trobo el preu més que just. Al ser un restaurant petit, us recomano que hi truqueu el dia abans per reservar taula, ja que si us hi presenteu el mateix dia podeu quedar fotuts.
Espero que havent sopat us passi el mateix que a mi, i que quan sortiu per la porta contents i satisfets del sopar, ja estigueu pensant en tornar-hi ben aviat per provar tot el que us ha quedat pendent, i és que com els hi diu sempre el meu pare, en Lluís i en Dani són els números 1.

Bon profit !

Por Babor
Av. onze de setembre, 77
17230 Palamós
Telèfon 972314925
Veure situació a Google Maps

El 'pastel' de St.Jordi

2008-04-24T19:57:00.005+02:00

Fa dies que s'em va ocórrer que aquest any podia embrutar-me les mans i fer alguna cosa 'dolça' per portar a la feina el dia de sant Jordi. No sabia què fer però com que avui en dia per internet s'hi pot trobar de tot, vaig consultar El cocinero fiel, un dels blocs que visito habitualment i de casualitat acabava de publicar la recepta del Bizcocho con chocolate (marmol) i vaig pensar que podia quedar bò. Després d'un primer intent amb força èxit entre els conillets d'índies que vaig triar (de confiança) , el dimarts al vespre m'hi vaig posar. És molt senzill de fer i queda molt bò. A la feina va durar ben poca estona i força gent m'en va demanar la recepta, o sigui que aqui la teniu:

També vaig preparar unes xocolatines encara més fàcils de fer, amb fruits secs i mermelada de maduixa que també van volar, però això ja ho explicaré un altre dia...

La diada de Sant Jordi

2008-04-23T18:46:00.010+02:00

Sant Jordi, juntament amb Santa Montserrat i l'11 de setembre, és una de les diades més importants de Catalunya, en que l'home li regala una rosa a la seva estimada i aquesta li regala un llibre. Però no t'has preguntat mai el perquè de tot això?
Doncs l'origen de la rosa i l'espiga de blat, es remunten a la Fira dels enamorats que es feia a Barcelona al segle XV, en què els cavallers regalaven una rosa vermella a la seva estimada en senyal d'amor. La rosa vermella significa la passió i la inseparable espiga de blat que l'acompanya significa la fecunditat, o sigui que per anar bé i ser fidels a la tradició, ens hauriem d'anar oblidant de regalar roses blanques, grogues, blaves i tonteries d'aquestes.
Per altra banda, la diada coincideix amb el dia del llibre, en què es conmemora la mort de Miguel de Cervantes, que va morir el 22 d'abril de 1616 però que va ser enterrat l'endemà.
Si agafem tot això, ho posem dins un sac, hi afegim una mica de mentalitat catalana (la pela és la pela) i ho remenem una mica, ens sortirà el què és actualment la diada de Sant Jordi, una diada en que toca comprar una rosa i rebre un llibre, o a la inversa... i si no es fa així, cagada pastoret !!!
Però què se n'ha fet del llegendari cavaller Sant Jordi, patró dels cavallers catalans? Doncs pels que no sabeu més enllà que era un home enfilat dalt d'un cavall que va matar un drac, aqui us en deixo la llegenda catalana extreta del costumari català de Joan Amades.
Espero que tinguis una bona diada i et regalin una rosa ben formosa o un llibre ben distret !!!

Sant Jordi cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui se sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge, i tot el veïat va concloure fer cada dia un sorteig de tots els veïns de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així va fer-se durant molt temps, i la fera se'n devia sentir satisfeta, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.

I heus aquí que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alacaigut, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre. I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bestia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot mansoi i estemordit. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb els braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet, amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut.

En les muralles antigues de la ciutat de Montblanc hi havia un gran portal, que encara es conserva, pel qual, segons tradició, va sortir la donzella a cercar el monstre i més tard va entrar-hi el cavaller sant Jordi amb la princesa i el monstre; portal conegut encara avui amb la denominació de Portal de Sant Jordi.

Welcome to the jungle - Guns n'Roses (1987)

2008-04-15T19:25:00.008+02:00

Després d'anys estant a la jungla, al principi aprenent, després disfrutant i al final malvivint com podia, va arribar un bon dia en que caminant, caminant en vaig sortir. El que tenia per davant era incert, a priori era un canvi i només per això ja valia la pena tirar endavant, però el canvi implicava oblidar-me de gran part del que havia après a la jungla en la que tant havia patit i a la vegada tant havia disfrutat i això em feia dubtar de si fer una passa endavant o una passa endarrera. Al final però, el pas el vaig fer endavant, sense saber molt bé què m'hi esperaria fora. Va resultar que de cop vaig passar de les fresses constants de la jungla i els atacs dels animalons que l'habitaven a un silenci i una monotonia comparables als que hi deu haver en un desert i que tot i que el canvi em motivava, a la vegada m'inquietava una mica i en certs moments em feia dubtar si temps abans havia fet el pas correcte. En aquest desert em vaig dedicar a anar observant i aprenent del que veia i aprofitar tot el què el desert em podia ensenyar i oferir.
Els darrers dies, però, el vent del desert m'ha fet arribar aromes de jungla que ja no recordava i avui finalment, en un pas endavant més, he vist davant meu el que tant anyorava, que és la jungla, terra ón vaig començar-me espavilar i que és ón més bé em moc i més em motiva estar, amb tots els seus sons, les presses, la obligació d'espavilar-te, de fer-t'ho com puguis per tirar endavant sense ajuda si cal, només amb els recursos que tinguis a mà.
En aquesta nova jungla que tinc per davant, m'hi queda moltíssim per aprendre, molt per disfrutar però segurament també molt per patir. Ara, mirant enrera cap al meu passat més proper, analitzo el meu ràpid i breu recorregut pel desert, i arribo a la conclusió que ha set molt positiu, m'ha servit per reflexionar, per madurar i per canviar inconscientment alguns aspectes del meu caràcter i tornar-me com realment sóc jo. Això m'ha fet recordar una de les cançons imprescindibles que sonen de tant en tant en la meva jungla particular. És per això que avui és imprescindible fer sonar el 'Welcome to the jungle' dels Guns N'Roses.

Ducati Monster 696

2008-04-11T19:17:00.014+02:00

Com ja sabeu, sóc aficionat a les motos i per això aviat ja farà quatre anys que em vaig comprar una Suzuki Bandit Naked amb la que la Nuri i jo ja portem uns quants viatges amb la colla i uns milers de quilòmetres fets.
Fa unes setmanes però, vaig veure el catàleg la nova Ducati Monster 696 i mentre em baixava una llàgrima d'emoció per la galta vaig veure clar que tot i que amb la Bandit encara hem de donar molta guerra, d'aquí pocs anys ja no podré aguantar més la temptació italiana i hauré de jubilar la Suzuki per enfilar-me dalt d'un d'aquests monstres blancs.
Ara només em queda buscar patrocinadors i gent de bona voluntat (mínima de 300€) :D per financiar-me el què espero que d'aquí uns parell anys sigui la meva nova moto. O sigui que si et sobra algun € i m'el vols donar, molt amablement te l'acceptaré sempre i quan no s'hagi de tornar. :D

Sangtraït - El vol de l'home ocell (1990)

2008-04-10T19:43:00.004+02:00

Avui em toca recomanar un clàssic del rock català que em pensava que ja l'havia publicat fa temps a les meves cançons imprescindibles però que fa uns dies em van fer adonar de que no era així. Dedicada al que m'ho va dir i que sense saber-ho, fa temps em va donar un nom perfecte per a un altre dels meus blocs, l'AvuiPotSerUnBonDia.
Merci Ramon !!!

Falsa perfecció...

2008-04-08T19:33:00.009+02:00

Ja fa anys que tinc clar que no ens podem creure rès del què veiem en imatges o vídeos. El retoc digital ha arribat a uns extrems que fa possible quasi qualsevol cosa que la ment humana pugui imaginar per aconseguir en aquest cas, una perfecció falsa i enganyosa. Tot navegant per internet m'he trobat amb aquest clar exemple de l'abans i el després d'alguns retrats fotogràfics. Queda clar que avui en dia, tothom pot ser guapo, si no és a cop de bisturí serà a clic de ratolí...
Heu de cliar els números de l'esquerra per canviar d'imatge i moure el ratolí per sobre la foto per veure com era originalment.

Un concert perfecte

2008-04-03T01:10:00.000+02:00

Són la una i deu minuts de la nit i fa exàctament una hora i mitja que estava al Palau St.Jordi amb la pell de gallina escoltant el Going Home(Local hero) amb que en Mark Knopfler ha tancat el concert que ha fet avui a Barcelona i en el que ha fet un recorregut per tota la seva carrera artística, des d'alguns temes mítics de Dire Straits com Romeo & Juliet, Brothers in arms, Sultans of swing, Telegraph road passant per temes dels seus treballs en solitari com Sailing to Philadelphia, Shangri-la i The Ragpicker's dream i només un parell de temes del seu últim disc, com True love will never fade.
Resumint, que tot i que el sò inicial era bastant dolent, després s'ha arreglat i han set dues hores i deu minuts de qualitat musical insuperable que m'han deixat a punt per anar a dormir i amb una mica de sort somiar durant uns minuts que faig parlar la guitarra igual que ho fa ell.
Bona nit !!!

Dire Straits / Mark Knopfler

2008-04-01T19:39:00.004+02:00

Quins nervis, demà serà un gran dia, un cop acabada la jornada laboral marxaré pitant cap a Barcelona per assistir al concert que farà en Mark Knopfler per presentar el disc 'Kill to get crimson' que va posar a la venda l'any passat.
Per tant avui espero que em permeteu ambientar el bloc amb sis cançons seves tant de l'etapa en què era l'ànima dels Dire Straits com de la seva etapa en solitari.

True love will never fade

Walk of life

Let it all go

Money for nothing

Brothers in arms

Going Home - Local Hero

Fent espectacle...

2008-03-30T18:57:00.000+02:00

Després d'haver seguit per la televisió la prova de MotoGP que s'ha disputat aquest cap de setmana a Jerez, em quedo amb la imatge dels entrenaments oficials del dissabte en què Colin Edwards evita caure gràcies al seu colze. Això és conduir i la resta són tonteries.

Lax'n'Busto - La meva terra és el mar (1998)

2008-03-28T21:28:00.000+01:00

Ja li tocava a una cançó imprescindible en català. Aquesta parla d'una utopia d'avui en dia, que és viure i ser lliure. Si hi pensem una mica desseguida ens adonem que el món actual no està gens pensat per viure-hi i ser-hi lliure. En fi, que llegint la lletra he recordat una època de ja fa uns anys en què practicava la pesca submarina (una altra de les meves mooooooltes aficions) i realment quan era sota l'aigua, amb aquell silenci total, amb la sensació de flotar sense tocar enlloc, amb una llibretat absoluta de moviments, hi havia moments em què em semblava ben bé que acariciava la llibertat total, sense presses, sense horaris, sense problemes, sense preocupacions,...
Ara, que si ho penso un moment... tampoc em puc pas queixar gaire jo... :D
Apa, bon cap de setmana navegants !!!

La Galera de Palamós

2008-03-26T05:13:00.000+01:00

No puc inaugurar aquesta nova secció si no és recomenant un restaurant que he tingut la sort de visitar des de que era molt petit i al que mai em cansaré d'anar perquè m'hi trobo com a casa, tant per l'amistat amb els propietaris, en Fermín al menjador i l'Emilia a la cuina, com per l'excel·lent marisc i peix que s'hi menja.
Es tracta del restaurant La Galera, situat al mig del poble de Palamós. Per mi és el restaurant on menjar el millor peix i marisc del Mediterrani. Us aconsello que reserveu taula amb uns dies d'antel·lació i un cop assentats a taula no espereu pas la carta, us vindrà a veure en Fermín i us cantarà el què hi hagi aquell dia per menjar depenent del què hagin portat les barques dels pescadors del poble.
No vull pas aconsellar cap plat en concret, tot el què hi pogueu menjar serà boníssim i us hi llepareu els dits. Sobre el preu, pot variar depenent de quants sigueu, però sol voltar entre els 50 i 70 euros per cap. Si us agrada el bon menjar sortireu d'allà pensant que no han set gens malgastats i més d'hora o més tard segur que acabareu repetint.

Bon profit !

La Galera
C/Mauri i Vilar, 21
17230 Palamós
Telèfon 972315178
Veure situació a Google Maps

Enigma - Return to innocence

2008-03-24T03:02:00.000+01:00

Fa anys aquesta cançó només feia que sonar per tot arreu perquè sortia a l'anunci de no sé quin model de cotxe, em sembla que era un Peugeot. Jo l'havia escoltat infinitat de vegades i m'anava bé per alliberar la ment i pensar una estona tranquilament. Ja no la recordava fins que l'altre dia tot fent el cafè en un bar, una amiga em va fer fixar en que tornava a sonar pels altaveus i vaig decidir que passaria a formar part del meu repertori de música imprescindible.

Ón menjar i què beure...

2008-03-24T02:33:00.000+01:00

Si d'una cosa he tingut sort a la vida és que sempre he pogut disfrutar del bon menjar. La meva mare és una excel·lent cuinera, el meu pare viatja molt i té molt bon ull triant restaurants i a més a més des de ben petit m'han acostumant a anar de tant en tant a menjar a restaurants. Aquest costum el continuo practicant amb els meus pares, amb la meva parella, amb els amics,... i cada dia disfruto més del menjar bo i ben fet, i quan dic bo no vull dir car, uns bons ous ferrats amb patates rosses poden arribar a ser un plat exquisit.

És per això que aprofitant que aquests dies de festa he pogut tornar a gaudir d'una visita al meu restaurant preferit, estic preparant dues noves seccions pel bloc. La primera, 'On menjar?' dedicada als restaurants on jo disfruto o hi he disfrutat menjant i la segona, 'Què beure?' dedicada a recomenar algun vi o cava, però compte, que quedi clar que jo de vins no hi entenc gens ni mica, simplement recomenaré vins i caves que pel meu gust m'agraden especialment.
Bon profit i salut !!!

El sorbet més ràpid

2008-03-20T12:06:00.000+01:00

Avui us penjo una curiositat que m'he trobat navegant pel Youtube. Es tracta d'una forma ràpida i fàcil de fer sorbet pocs segons. Bàsicament es posa suc del què es vulgui en una bossa tancada, en una altra bossa s'hi posa gel, sal i aigua, es posa la bossa amb el suc dins la bossa amb gel i es xarbota una estona i pam, ja tenim el nostre sorbet a punt.
Encara no ho he provat, però té pinta de funcionar. Si algú ho prova i vol deixar un comentari...

Mic, mic !!!

2008-03-19T03:07:00.000+01:00

Ja ho diuen que internet va ser un dels millors invents del segle XX. Avui sense anar més lluny, buscant un vídeo, per sort i per casualitat me n'he trobat una altre de ben diferent i que m'ha fet riure una bona estona recordant fa mooooolts anys quan plorava de riure veient les peripècies del 'Coyote' amb els seus invents marca ACME per intentenatar atrapar el 'Correcaminos' i la mala sort que tenia el pobre desgraciat i sempre acabava pringant ell. Apa, a veure si també et fa riure uns minuts!

Alegria !!

2008-03-16T21:27:00.000+01:00

Després d'un fantàstic cap de setmana viscut al país dels pirineus i amb una setmana laboral de només tres dies per davant i cinc dies de festa, només se m'acut una paraula: ALEGRIA !!!

Aerosmith - Livin' on the edge

2008-03-12T22:29:00.000+01:00

Avui toca cançó dels Aerosmith, un d'aquells grups que no m'agraden gaire però que les seves cançons em porten molt bons records de les meves primeres incursions en la vida nocturna dels bars i discoteques, quan el segurata de la discoteca et demanava el DNI perquè feies cara de nen i et donaven una tarjeta verda per tal que no poguéssis demanar cap beguda alcohòlica a la barra. Les feinades que hi teniem inventant-hos històries perquè el segurata ens la canviés la tarja per una de vermella i poder demanar un Malibú amb pinya o un Ponche caballero amb coca-cola. Tela !!!!!
D'això ja en deu fer més de 14 anys i el títol de la canço 'Vivint al límit' no representa exactament la meva vida actual, però sóc més feliç que mai i des de fa un temps el meu nivell d'hiperactivitat i de ganes d'ocupar cada minut del dia només fa que pujar i pujar... i mica en mica torno a redescobrir el boig que porto dins i que feia temps que no veia... Disfruteu-la !

Els nous pecats del segle XXI

2008-03-11T21:47:00.000+01:00

Mentre feia el sopar, he mig escoltat al telenotícies que l'església vol modificar la seva llista de pecats capitals perquè es veu que hi ha poca gent que es va a confessar i s'està perdent el sentiment de culpa.
Alguns dels nous pecats capitals són el consum de drogues i la utilització d'anticonceptius, pecats que puc mig entendre tenint en compte la mentalitat arcaica de l'església, però no he pogut evitar ficar-me les mans al cap al llegir que un altre dels nous pecats capitals és l'acumulació de riqueses !!!
Després de reflexionar uns segons sobre aquest darrer nou pecat, he arribat a dues conclusions:

1. Que per aquest pecat no hi he pas de patir gens i em sembla que si llegeixes aquest bloc habitualment, tu tampoc.
2. Que l'església mateixa s'acabarà condemnant a cremar eternament a l'infern per pecar durant segles i segles acumulant riqueses i patrimoni (si has estat al vaticà sabràs perquè ho dic).

Mmmmmm... ara no sé si haver escrit aquesta entrada al bloc pot ser algun tipus de pecat... hi ha algú per aquí que em pugui confessar?

Spain is different !

2008-03-11T03:10:00.000+01:00

Ja fa setmanes que em va arribar un dels molts missatges amb tonteries que m'arriben habitualment. En aquella ocasió hi havia un vídeo del 'Gilipolles' del programa d'en Buenafuente cantant una canço xorra que se suposava que es presentava al concurs per representar Espanya al festival d'eurovisió. Vaig suposar que no seria rès més que una historieta d'aquelles d'internet que tant aviat comença com acaba, però no !!! ahir em vaig enterar que ha guanyat el concurs i que en Rodolfo Chikilicuatre viatjarà a Belgrad el proper 24 de maig com a representant d'Espanya al festival, que bò !!
En aquest enllaç podreu veure una part del típic programa caspós de TVE que va servir per elegir-lo mitjançant votació popular com el guanyador d'entre els 537 concursants que inicialment s'hi van presentar.
Lo més bò és que el concurs per elegir el representant es deia 'Salvemos eurovisión'... Segur que en Rodolfo li retornarà a aquest cutre-festival el prestigi que es mereix.
Ja ho diuen que 'Spain is different' i el més bò és que el dia del festival segur que hi haurà més audiència que mai mirant-lo. Si és que per triunfar avui en dia només fan falta un parell d'ous i no tenir vergonya. Per cert, tal i com podeu veure en el següent vídeo, la música de la canço és d'en Pedro Guerra i la lletra d'en Santiago Segura, poca broma !!

La Vicky

2008-03-05T06:08:00.000+01:00

Fa unes setmanes mirant un reportatge de Callejeros que parlava sobre transformie, vaig veure un personatge que em va fer riure molt i que vull compartir amb tu. Era la Vicky, un home andalús que de nit es dedica al món de l'espectacle i de dia segons ell és ninfòmana, total una espècie de Chiquito de la Calzada amb força pluma i molta gràcia.

Survivor - Eye of the tiger (1982)

2008-03-02T21:04:00.000+01:00

Després d'un cap de setmana plè d'activitat i alegria, m'acabo d'adonar que s'ha acabat, que tornem a ser de nou diumenge el vespre. Buscant motivació per afrontar la setmana que tinc per davant, i vist l'èxit dels darrers dies en què m'he llevat amb cançons imprescindibles com Final countdown o We are the champions, he recordat una d'aquelles cançons que amb 30 segons motiven prou com per aguantar una setmana seguida al cent per cent. Es tracta de la mítica 'Eye of the tiger'. Potser pel títol no et sona, però si et parlo de la nissaga de pel·lícules d'en Rocky Balboa (Sylvester Stallone), segur que la cosa canvia...

Motivació !!!!!

2008-02-25T20:18:00.001+01:00

Avui el dia ha set gris i ennuvolat, tant a nivell meteorològic com a nivell mental, i tot i que jan han passat més de dotze hores des de que m'he llevat, encara queda algun núvol baix que he d'acabar de fer desaparèixer del meu cap.
Si en comptes de despertar-me amb el típic beep, beep del maleït despertador ho hagués fet escoltant el We are the champions de Queen, segurament el dia hagués sigut diferent. És per això que avui he fet els passos necessaris per tal que demà a les 7:00 soni aquesta cançó al despertador i d'aquesta forma començar el dia amb alegria i trempera !!
De moment però, la comparteixo amb tu perquè si també has tingut un dia gris, al menys l'acabis sentin-te campió/na.

Cansat de sentir tonteries?

2008-02-23T19:06:00.000+01:00

Navegant per nopuedocreer.com m'he trobat amb un invent d'aquells totalment inútils però que diu molt de com està el panorama polític des de ja fa bastants anys.
Es tracta d'un Bullshit protector, o perquè ho entengui tothom, un protector per a les orelles contra les tonteries i gilipollades que solen dir habitualment molts polítics. Tenint en compte que acaba de començar la campanya electoral, es fa pràcticament imprescindible tenir-ne uns per si de cas...
Si a algun friki li fa il·lusió tenir els seus protectors, es pot descarregar el pdf des d'aquest enllaç per poder-lo imprimir i retallar.

You've got a friend

2008-02-17T22:00:00.000+01:00

Avui toca una altra cançó imprescindible. Aquesta, especialment dedicada a tots aquells meus amics i amigues que confien en mi i dels que sé que em podré fiar si mai em fan falta.
És un perfecte himne a l'amistat escrit per Carole King als anys 70 i cantada en aquest vídeo per Carole King, Cline Dion, Gloria Stefan i Shania Twain.

Cercant l'eterna felicitat

2008-02-14T11:20:00.000+01:00

Ahir un amic em va deixar anar una frase d'aquelles que fan pensar i que havia recollit d'una de les moltes reunions de savis que es fan a diari a totes les empreses. Diu així:

Si el problema que teniu davant té solució....... no us hi amoïneu.
I si el problema que teniu davant no te solució..... no cal que hi penseu més.

Òsti tu, si t'ho pares a pensar, és ben cert. Si l'apliquéssim en el nostre dia a dia, no et sembla que viuríem molt més feliços? I és que a vegades sembla que la vida tracti només d'anar solucionant problemes i si queda temps, intentar ser una mica feliç, quan en realitat hauria de ser al revés, ser feliç i si queda temps de solucionar algun problema ja veurem què fem...

I parlant de frases, avui que extranyament he endreçat l'optimisme a l'armari un parell d'horetes permet-me citar una frase d'Albert Einstein:

Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana.
Jo no estaria tan segur de la primera.
Albert Einstein

Jo desconec si l'univers és infinit i la veritat és que tampoc em preocupa, però si que quasi cada dia comprovo de primera mà i tristament que l'estupidesa humana no té límits.

I fins aqui l'anada d'olla d'avui. Això és tot amics !

I want it all

2008-02-11T21:45:00.000+01:00

Avui toca una cançó imprescindible. Aquest és un dels temes mítics de Queen, un clar missatge a l'ambició i a lluitar pel què vulguis aconseguir. Es podria dir que defineix prou bé una part del meu caràcter.

Racons de Querós

2008-02-10T21:36:00.000+01:00

Avui mirant el telenotícies han connectat en directe amb el Pantà de Sau per ensenyar la gran afluència de gent que els caps de setmana va a visitar el campanar de l'antic poble de Sau.
El que molta gent no sap, és que al pantà veí de Susqueda, hi ha altres racons i restes amb tant o més encant que el ja típic campanar de Sau. És per això que aquesta tarda, suposant que el nivell de Susqueda seria encara més baix que el de Sau, he decidit agafar el cotxe i fer el camí que voreja el pantà per anar a fer un volt per l'entorn de l'antic poble de Querós.

Ha set impactant veure com a causa de la sequera, el pantà de Susqueda ha passat a ser un rierol per ón baixa molt poca aigua, però això m'ha permès tornar a veure i fotografiar el pot de Querós, que normalment queda amagat sota les aigues del pantà. El pont és d'origen medieval i va ser refet a finals del segle XVII.També he pogut disfrutar tot fotografiant algun raconet de la riera de Querós que antigament proveia d'aigua als habitants del poble abans que aquest quedés negat sota les aigues del pantà.
Tant el pont com la riera, queden molt a prop del turó del Malsopar, fàcilment identificable al mig del pantà perquè té una senyera al seu capdemnut. El nom li vé de l'època d'en Serrallonga, un dels nostres bandolers més llegendaris. La llegenda que dóna nom a aquest turó, diu el següent:

Una vegada estaven tota la quadrilla sopant a sota el mas Serrallonga, a la vora del Ter, a Querós, en un turó que hi anaven molt. A mig sopar els van avisar que venia la tropa a prender'ls.
La noblesa de Barcelona feia dies que el perseguien. Van marxar corrents deixant el sopar a mig fer. S'amagaren per aquells boscos i no els van trobar: la tropa va estar tota la nit voltant però no en van atrapar cap ni un. Ah, això sí tots van quedar amb gana per no haver sopat!. D'aquell turó encara ara s'en diu el turó del Malsopar.
Llegenda extreta del llibre 'Serrallonga el bandoler llegendari català'. Editorial Farell

Europe - The Final Countdown (1986)

2008-02-07T21:50:00.000+01:00

Després de dies sense suggerir-vos cançons imprescindibles avui en toca una de mítica.
Només hi ha dos concerts dels que em penedeixo no haver anat, un va ser el dels Dire Straits a Barcelona el 1992 i un altre va ser el que Europe va fer l'any passat a Barcelona. Els que esteu voltant o heu passat dels 30 segur que aquesta cançó us portarà bons records. En aquells anys es veu que eren un grup heavy, però ara m'els miro i els veig una mica munyerracos, no?

Carpe diem

2008-02-05T20:37:00.000+01:00

Que n'hi arriba a haver de coses insignificants que ens poden donar un moment d'alegria.
Avui sense anar més lluny, el dia ha començat com qualsevol altre dimarts, és a dir, pensant que encara falten mooooltes hores perquè arribi el cap de setmana. Però coses de la vida, entre la feinada que tenia i una cosa i altra, feia estona que m'estava pixant i anava pensant... d'aqui cinc minuts hi vaig... i al cap dels cinc minuts pensava...d'aqui cinc minuts hi vaig... fins que han passat dues hores i ja no aguantava més. He fet el camí que m'ha portat cap a la llum i puc dir sense por d'equivocar-me que aquell minut d'estricte intimitat i reflexió al lavabo de la feina ha set el millor minut del dia.

Per tant, el missatge que et vull transmetre amb aquesta història és que quan el dia estigui sent estressant, estiguis desesperat/ada i no veigis la fi del dia, aguanta't la pixera i aconseguiràs el teu minut de felicitat.
Durant aquell minut que no vols que s'acabi mai, m'ha vingut al cap una vegada que en una situació semblant però amb un home d'edat avançada pixant al lavabo del costat (d'aquells de pixar dret), l'home, que va veure la meva cara de satisfacció, em va dir:
- Bailet, aprofita-ho, perquè quan tinguis la meva edat, això serà més un problema que una satisfacció !
Sàvies paraules que em van quedar gravades i que ens porten a la reflexió de sempre: Carpe diem company/a!!

Un obsequi del cel

2008-02-04T22:35:00.001+01:00

Dilluns 4 de febrer de 2008, 18:16, enfilat dalt d'un turó de la plana de Vic, fot un fred que pela però aparentment tinc al davant una posta de sol que està a punt d'encendre el cèl i obsequiar-me amb un espectacle de colors. Després de tres quarts d'espera, aquest n'ha set el resultat:

(són 3 imatges enganxades amb el programa Panorama Maker)

Ni molt menys és la posta de sol més espectacular que he pogut observar ni la més encesa que he pogut fotografiar, però digue'm si no sóc afortunat de poder estar allà dalt assentat tranquilament un dilluns a les sis de la tarda gaudint d'aquest quadre pintat al cel...
Com a curiositat, si amplies la imatge hi podràs veure bastantes senyals d'avions que han passat. Tinc entès que quan a aquestes restes de vapor d'aigua deixades pels motors dels avions els hi costa desaparèixer, vol dir que l'aire en aquella alçada és humit, cosa que sol indicar l'aproximació d'una pertorbació. Tot i això acabo de mirar la previsió meteorològica i durant els propers dies tindrem un anticicló ben bé a sobre el cap.

Més imatges meves a fotografia.naturaventura.net

dZoom

2008-01-28T22:34:00.000+01:00

Internet és una font d'informació inesgotable i sorprenent. Tot sovint acabo arribant a pàgines web que tenen informació molt interessant, de vegades fins i tot sorprenent tenint en compte que és gratis i que avui en dia ningú regala res.
Com que una altra de les meves aficions és la fotografia, avui buscant, buscant, he arribat a dZoom, una web ón s'hi poden trobar articles molt interessants sobre càmeres, trucs, consells i també tutorials explicant pas a pas com utilitzar les potents eines que proporciona el Photoshop per millorar les nostres fotografies o aconseguir efectes sorprenents.
Si t'agrada la fotografia, segur que la trobaràs interessant.

Aixecant el vol

2008-01-14T22:35:00.000+01:00

Avui toca presentar una altra d'aquelles il·lusions que havia tingut des de ben petit i que fa poc he pogut fer realitat. Recordo fa molts i molts anys quan el meu tiet, molt aficionat a l'aeromodelisme, em portava amb ell a fer volar els avions que ell mateix feia. Sempre em quedava fascinat mirant-lo com els feia volar i allò em va quedar ben gravat a dins, fins que fa aproximadament un any vaig poder fer realitat el somni de fer volar el meu propi avió. Per desgràcia no m'hi he pogut dedicar gaire per falta de temps, però amb l'arribada del bon temps, com serà que no torni a aixecar el vol...
Evidentment vaig documentar la proesa dels primers enlairaments i els aterratges (no molt suaus) amb un vídeo que podeu veure a continuació.

Windows XP amb aparença de Vista

2008-01-14T12:08:00.000+01:00

Llegint el bloc del programa "Versió RAC 1", he descobert Vistamizer, un programa per si ets dels que tens clar que no vols canviar a Windows Vista, però t'agrada la nova estètica del sistema operatiu de Microsoft. Vistamizer li farà un bon rentat de cara al teu XP i el deixarà amb l'estètica fresca d'un Vista. A més a més, si no tàgrada el pots desinstal·lar sense problemes.
El pots descarregar des d'aquest enllaç.

Hotel California

2008-01-08T23:03:00.000+01:00

Ara si que s'han acabat les vacances, les festes, el menjar, el comprar, el comprar i el comprar. Per tornar a tocar de peus a terra què millor que aquesta canço. Si et dic Eagles i Hotel California, segur que ja no cal que digui res més.

What a wonderful world

2008-01-03T19:43:00.000+01:00

Avui fa un dia fantàstic, per fi plou i he tornat a tenir aquella sensació de mullar-me amb les gotes de pluja mentre passejava el gos i he recordat aquella olor de terra molla que feia temps que no sentia. És per això que volia penjar una més de les moltes cançons imprescindibles que han fet història, la mítica cançó 'What a wonderful world' d'en Louis Amstrong, però buscant pel Youtube, m'he trobat amb una sorpresa...
Recordes en Macario o en Rockefeller o la doña Rogelia? Si, aquells personatges d'en José Luis Moreno o la Carmen y sus muñecos...
Doncs des d'aquella època, i d'això ja fa més de 20 anys, no havia vist mai més cap ventríloc (no sé pas si s'escriu així) i mentre buscava, m'he trobat aquest fenòmeno, es diu Terry Fator i m'ha fet perdre força estona mirant varis dels vídeos d'actuacions seves que hi ha penjats per la xarxa. Espero que ho disfruteu perquè és impressionant com fa cantar els seus ninots sense moure gens la boca !!!

Highway to hell

2008-01-01T20:44:00.000+01:00

Ahir acabava un any i avui en començo un de nou. El 2007 el vaig acabar en molt bona companyia i rient com mai, el 2008 de moment el començaré amb una bona canço, amb trempera i alegria !!!
Per cert, el títol de la canço "Autopista cap a l'infern" no té absolutament rès a veure en què demà se m'acabin les vacances nadalenques i hagi de tornar altra vegada a la vida laboral...

Avui toca cacera

2007-12-30T05:02:00.000+01:00

Segur que els que em coneixeu ja sabeu que fa uns anys s'em va despertar l'instint de caçador que portava a dins des de que vaig néixer. Doncs tot i que habitualment em dedico a intentar caçar becades, avui un bon amic m'ha convidat a caçar el porc senglar amb la colla amb la que caça habitualment. Ha set simplement espectacular, altres vegades que havia fet parada pel porc, havia tingut temps i temps per pensar, meditar i tornar a pensar, però avui no hi hagut temps de fer tot això, feia temps que no estava en tensió durant tanta estona seguida. He tingut molta estona els gossos i els porcs voltant-me pel davant, pel darrera per dalt, per baix, però degut a l'espessor del bosc, no n'he arribat a veure cap. De sobte, quan tot estava tranquil i calmat, he sentit una fressa darrera meu, m'he girat i a quatre metres de mi hi havia un porc d'uns 30 kg parat i mirant-me fixament!! M'he intentat girar ràpidament i encarar-lo amb el rifle, però al meu primer moviment ha semblat que un Ferrari fiqués la primera i gas a fons, li he disparat un tret però l'únic que s'ha emportat ha set el susto !!
Una molt bona experiència que ha acabat amb cinc porcs caçats per la colla i un bon dinar al mig del bosc amb una part de la colla de caçadors. En resum, un dia de cacera d'aquells que enganxa prou per tenir nervis esperant la propera ocasió que hi pugui tornar a anar. Merci Jacdelbosc !!

És un desig

2007-12-24T15:05:00.000+01:00

Què millor que una cançó per desitjar unes bones festes de Nadal i un bon any 2008.

Que divertit que és riure !

2007-12-20T14:30:00.000+01:00

Si una cosa m'agrada fer a la vida és riure molt, i si pot ser en companyia d'amics encara millor. Normalment solo rebre al meu correu dotzenes de missatges amb powerpoints, fotos, acudits i parides vàries que fan gràcia però poques n'hi ha que em facin riure de veritat. És per això que he decidit penjar a internet aquests cinc acudits que em van enviar l'altre dia i que em van fer riure de veritat, com feia temps que no reia. Disfruteu-los !!

Brothers in arms

2007-12-16T19:26:00.000+01:00

Hi ha moltes cançons dels Dire Straits i en Mark Knopfler que són imprescindibles per mi. Una d'aquestes és la de Brothers in arms, la resta ja les anireu descobrint...

BROTHERS IN ARMS - DIRE STRAITS
These mist covered mountains
Are a home now for me
But my home is the lowlands
And always will be
Some day you'll return to
Your valleys and your farms
And you'll no longer burn
To be brothers in arm

Through these fields of destruction
Baptism of fire
I've watched all your suffering
As the battles raged higher
And though they did hurt me so bad
In the fear and alarm
You did not desert me
My brothers in arms

There's so many different worlds
So many different suns
And we have just one world
But we live in different ones

Now the sun's gone to hell
And the moon's riding high
Let me bid you farewell
Every man has to die
But it's written in the starlight
And every line on your palm
We're fools to make war
On our brothers in arms.

iDesktop.tv

2007-12-06T12:07:00.000+01:00

Ja fa dies que no sé ben bé com vaig arribar a la pàgina web de iDesktop.tv, una web 2.0 que no és res més que un entorn per buscar vídeos a YouTube. La gràcia de tot plegat a part de l'interfície gràficament ben cuidada és que permet baixar-te els vídeos en vàris formats, com per exemple, .avi, .flv, .mp4, .3gp, un fixer executable o un de comprimit en .zip.
La veritat és que fa una estona que hi estic remenant per baixar-me vídeos i ho he trobat bastant útil, o sigui que si ho vols provar ja ho saps, iDesktop.tv

Tocamela.cat

2007-12-05T18:18:00.000+01:00

Tot navegant per internet buscant acords de cançons de guitarra, m'acabo de trobar amb aquest projecte d'una colla de fenòmenos i m'ha agradat molt el muntatge que han fet. Segons ells, aquest projecte intenta ensenyar-nos a tocar una canço concreta amb la guitarra mitjançant vídeos i només en 7 minuts.
Teòricament no cal saber tocar la guitarra per aprendre a tocar una canço, però si no en sabem gens (com és el meu cas) i volem arribar a sonar decentment alguna d'aquestes cançons, a part dels 7 minuts que diuen ells, ens faran falta unes quantes hores més de pràctica... Tot i això els paios tenen gràcia i ho expliquen prou bé com per animar al personal a intentar-ho.

The River

2007-11-28T20:03:00.000+01:00

Aprofitant que el proper 19 de juliol tindrem al boss a Barcelona i que demà dijous es posen a la venda les entrades pel concert, us deixo una més de les meves cançons imprescindibles. Qui no ha sentit mai i se li han posat els pèls de punta amb l'harmònica del The River?

Et toca amic invisible?

2007-11-28T18:21:00.000+01:00

Si companys, s'acosten les festes de Nadal i a quasi tothom li toca fer lo del típic amic invisible, és a dir, fer un regal d'aquells poc originals i inútils a algú que no sap qui li fa el regal.
Aquest any però, ja no tindreu excusa per no ser originals. Tot navegant per internet, m'he trobat amb la web stupid.com amb idees genials per fer aquest tipus de regals, són coses realment originals, però estúpides i en la majoria de casos, totalment inútils.
Mireu sinó algunes dels objectes que més m'han agradat:

Aquest separador de rovells d'ou és genial, hi poses l'ou a dins (sense closca) i la clara li surt per uns forats del nas com si fós una gran mocositat. El rovell queda separat a dins i ja està, no té més.
Preu: 12,99 $

Aquest calendari l'he trobat molt original, és el de tota la vida amb els seus dotze mesos i les seves dotze fotografies però amb la particularitat que les fotografies són de cagades de gos. Original, no?
Preu: 13,95 $

I finalment, per als més nostàlgics i que no s'acaben d'adaptar a les noves tecnologíes, el típic auriular i micròfon de telèfon de tota la vida per poder connectar-lo al telèfon mòbil. Diguem que seria l'anti mans lliures, sense bluetooth però amb un parell o tres de mètres de cable.
Preu: 14,99 $ (Disponible en tres colors)

Apa, ja no teniu excusa per no ser originals aquest any !!

Fregint el cervell a poc a poc...

2007-11-22T19:21:00.000+01:00

Ja fa temps que em fa voltar el cap el pensar que diàriament ens passen pel cervell milions d'ones electromagnètiques (mòbils, bluetooths, wifis,...). Si t'ho pares a pensar, a la llarga no pot ser bò de cap manera, però suposo que quan en serem conscients ja serà massa tard per fer-hi res.
M'ho ha confirmat una entrada que he llegit a Engadget i que explica que segons un estudi publicat per l'"Australasian Journal of Clinical Environmental Medicine" la radiació electromagnètica que emeten els aparells wifi, pot provocar autisme.
D'aqui quatre dies ja veig totohm anant pel carrer amb el cap embolicat amb paper de plata per fer rebotar les ones aquestes... òsti, però el paper de plata em sembla que també és perjudicial per la salut... casum dena!! doncs encara ens haurem de posar l'olla de fer el caldo al cap !!
En fi, que entre tot plegat estem destinats a acabar fatal. Jo em sembla que per anar acostumant el meu cervell a les ones, aniré ficant el cap dins el microones cinc minuts al dia, a baixa potència, es clar...

Detalls no insignificants

2007-11-20T19:47:00.000+01:00

Disfruto molt quan veig detalls en els que habitualment no em fixo. Avui navegant per la xarxa m'he trobat amb un d'aquests detalls que sempre m'havien passat de llarg i m'ha sorprès el què m'havia perdut fins ara.
Segurament has encès alguna o altra vegada un encenedor...
Si en téns algun a prop, agafa'l i encen-lo fixan-te detingudament en el que veuen els teus ulls...
En el segon que ha tardat a encendre's, segurament l'únic que has vist ha set que el dit ha baixat i com per art de màgia n'ha sortit foc. Ara mira el següent vídeo amb atenció i veuràs que tot i que abans t'hi has fixat, la teva vista es perd molts detalls del que en realitat passa. Ara imagina't els detalls que t'has perdut durant aquest segon que tarda a encendre's un encenedor i multipca'ls pels segons que estàs despert/a durant el dia. Són milers els detalls insignificants que ens perdem per culpa de les presses i els nervis del dia a dia, oi? No creus que val la pena dedicar uns segons al dia a fixar-te en aquests petits detalls i oblidar-te per uns segons del rellotge i la rutina del dia a dia?
Jo penso que si. Reflexiona-hi...

El llegendari català

2007-11-09T04:55:00.000+01:00

Fa uns dies vaig tenir la sort que m'ensenyéssin un racó del Lluçanès, concretament el poble de Sant Martí d'Albars amb la seva font i el pont. No sé perquè aquell pont em sonava d'alguna cosa i buscant, buscant, avui per fi he trobat de què el tenia present. Un dels tipus de llibres que m'agrada molt llegir són tots els que tracten del llegendari català, llegendes, històries de por, de bruixes i de fets inexplicables de les nostres terres i que la cultura popular s'ha encarregat de mantenir vius fins els nostres dies, tot i que cada vegada s'en van perdent més. Doncs bé, buscant en els llibres que tinc, avui he trobat la llegenda que havia llegit fa temps i que feina que aquell pont em resultés familiar.

L'escric igual que al llibre d'on la he tret: Por, màgica i tresors de la Catalunya interior, escrit per Jordi Torres i Sociats i editat per l'editorial Farell.

Els animals dels traginers tenien por de passar el pont a Sant Martí d'Albars.

Això diuen que va passar ja fa molts anys, quan a la ciutat de Vic feien servir cendra de llenya d'alzina dels boscos del Lluçanès, és a dir, dels boscos de Sant Martí d'Albars i Lluçà, per rentar la roba, així com per al curat de les pells a les pelleteries.
El transport de la cendra el feien en carros i també a bast.
Es traginers que es dedicaven a aquesta feina solien arribar a Sant Martí més o menys quan llostrejava, acabant el trajecte al capdamunt de la pujada de davant de l'església de la parròquia. Si passaven el pont del Molí de clar o mig llostre no passava res, feien la pujada amb tota normalitat. Si anaven una mica més tard i passaven ja de fosc, segur que tenien problemes. En ocasions es veien obligats a fer nit al peu de la Gavarresa o a tornar un tros enrera i demanar acolliment a la casa del Prat, que feia d'hostal. El bestiar agafava com una mena d'espant, feia mitja volta i tornava enrera, no hi havia manera de fer-lo pujar de bell nou. Altres vegades passava el pont i quan era a mitja costa es quedava parat i no hi havia manera que continués. Tot el contrari, donava mitja volta i tornava fins a la Gavarresa. Els traginers no veien ni sentien res. Era una cosa que només sentien o veien els animals. Això els tenia molt preocupats, fins al punt que només hi passaven de clar.
Però vet aquí que un dia a aquests traginers que tenien problemes amb el bestiar se'ls va afegir un traginer nou. I aquest quan calia resoldre un problema hi anava de cara i disposat a fer el que fes falta per tal de resoldre el contratemps.
A la sortida de Vic anava un grup força gran de carros, però en el transcurs del camí anaven prenent diferents camins, uns quants diu que es varen quedar a Olost, i cap a Sant Martí hi varen anar el nou traginer i un parell més. Els altres dos ja eren veterans de la ruta, sabien perfectament que de fosc era impossible arribar a Sant Martí. Quan varen passar per davant de la casa del Prat ja era negra nit. Els dos van dir:
- Nosaltres ens hi quedarem a dormir, demà de clar ja pujarem, et recomanem que facis com nosaltres. Tampoc no podràs travessar la Gavarresa, i, en cas que aconsegueixis passar el pont, quan seràs a mitja pujada també hauràs de tornar enrera i no et quedarà mes remei que tornar a dormir aquí.
Diu que era un d'aquells traginers que no acostumava a canviar els plans fàcilment. Va dir:
- Vosaltres podeu fer el que més us convingui, però jo he dit que anava a dormir a Sant Martí i aniré a dormir allà on tenia previst. Si preferiu quedar-vos ho podeu fer, però jo contiuo.
Els dos ja sabien el que passaria, perquè coneixien prou bé i de sobres el que passava quan enfilaven la pujada de Sant Martí si era de nit. Els va picar una mica la curiositat per veure com se les empescaria i varen dir:
- Bé home, ja venim, així et farem companyia en el camí de tornada.
Els tres carreters van emprendre el camí. Quan van ser al pont, els dos que ja sabien amb el que es trobarien es van posar a l'aguait, però res, van passar. Els dos deien:
- Noi, això si que no ho entenc pas, nosaltres quan es fa llostre mai podem pujar a la costa, si tenim sort passem el pont, però en el punt on comença la pujada el bestiar s'atura i no hi ha forma de continuar.
Anaven fent aquests comentaris i alhora no entenien per què quan anaven ells amb altres companys mai no podien pujar si era de nit i aquell dia, en canvi, si que pujaven. El traginer, que ja quasi era dalt de la pujada, tot cofoi va dir:
- Jo us he dit que anava a dormir a Sant Martí i ja hi som.
Quan feien l'últim revolt de la pujada, des d'on ja es podia veure l'església de Sant Martí, les mules es van parar amb sec. Davant la sorpresa del traginer i dels seus companys, van fer mitja volta, emprenent la baixada fins al final de tot. Res ni ningú no els va poder aturar. El traginer era molt tossut, no era dels que es quedava plegat de braços quan les coses anaven malament. En un rampell agafà les mules i tornà a emprendre la pujada. Les va arriar a quatre de fondo pujada amunt, però es van aturar, van fer mitja volta i cap avall. Des del lloc on varen donar mitja volta es veia el campanar de la parròquia.
- Mira, hi ha llum a dalt el cimbori de la parròquia -va exclamar el nou traginer, que tot seguit va preguntar:
- Les altres vegades que us passava això també hi havia llum al campanar?
- Doncs, mira, en això si que no ehs hi havíem fixat mai -van respondre els dos nois.
Llavors el nou traginer va dir als seus companys:
- Vosaltres tingueu cura del bestiar que jo en un tres i no res arreglaré el problema i us asseguro que mai més tindreu dificultats per pujar la costa de Sant Martí d'Albars. Aquest traginer sempre portava l'escopeta pel que pogués passar. Va agafar l'arma de dintre del carro, ja que sempre la portava carregada i preparada per si tenia algun contratemps durant els trajectes. Es va atansar ben a prop del campanar tot disparant un tret ben dirigit de dret al llum. Tan bon punt va disparar el tret la llum es va apagar. Va tornar a buscar el carro i les mules i va pujar la costa sense cap problema. Quan van arribar al lloc on tenien per costum anar a dormir, va dir:
- Jo he dit que dormiria a Sant Martí i aquí estic, quasi sempre el que prometo ho compleixo. Companys em sembla que des d'avui ja no tindreu cap més problema per pujar la famosa pujada de Sant Martí, si no és que carregueu massa el carro i el bestiar no té prou força per pujar la costa. Però el motiu que feia tornar el bestiar enrera ja no es donarà més, l'autor de la malifeta ha quedat ben servit per un temps i no crec que li quedin ganes de tornar a fer semblants trapelleries.
Així és com es va acabar la por a la pujada que va de la Gavarresa fins a Sant Martí i des d'aquell dia mai més els traginers de la cendra varen tenir problemes.

Com fer un bon 'Mojito'

2007-11-07T07:41:00.000+01:00

Avui per fi he fet una cosa que tenia pendent des de que vaig començar aquest bloc. Volia fer un vídeo per il·lustrar-vos com faig un 'Mojito', típica beguda d'origen Cubà i que tant de gust vé durant els mesos d'estiu assentats en una terrasseta tot fent petar ja xerrada amb els amics. Tot i que potser aquesta entrada al bloc lligaria més amb els mesos de més calor, la hi poso ara per tal que tingueu tota la tardor, hivern i primavera per anar-la practicant, així quan arribi el proper estiu, ja l'haureu adaptat al vostre gust.
Espero que us agradi... i bebeu amb moderació, que el mojito passa com l'aigua però torra com el güisqui.

Salut Jou!!

Airbag per a motoristes

2007-11-06T04:24:00.000+01:00

Una de les altres moltes aficions que tinc i que encara no havia presentat en el meu blog, són les motos. Mirant el resum de la cursa del mundial de motociclisme d'aquest cap de setmana a València, vaig veure un pilot de 125cc al que quan va caure, se li va disparar un airbag que li protegia el coll i les espatlles.
Buscant informació per internet he trobat una mica de tot, m'he trobat un article en un blog que m'ha fet molta gràcia perquè es deia que hi ha un cable lligat a la moto (tipus moto d'aigua) i quan caus es dispara l'airbag. M'he fet un fart de riure imaginant en una sortideta amb colla d'aquelles del dissabte al matí, arribar al bar/restaurant on esmorzem la butifarra amb pa amb tomàquet o mongetes de rigor (excusa perfecte per sortir amb moto), i aparcar tranquilament la moto, no pensar que has de deslligar el cable de l'airbag, baixar de la moto i a la que fas una passa... PATAM !!! airbag al canto ! Ja veia la cara de tonto que se li quedaria a qualsevol que li passi això mentre hi ha 20 persones miran-te, je, je,...
Total que després he trobat que aquest mono l'està provant la casa Dainese i navegant per la seva web m'he trobat amb un apartat dedicat al D-AIR Racing, que es veu que té una pila de sensors que detecten de tot i saben quan s'ha de disparar l'airbag, que s'infla en 40 milisegons. En aquest enllaç podeu veure més informació d'aquest producte amb imatges i un vídeo en el que es veu molt clar que s'infla abans que el cap toqui a terra.
Tot i sembla un molt bon invent, he de dir que sembla un molt bon producte per córrer en circuits, però lamentablement, no veig que ens serveixi de gaire als que fem sortidetes per carreteres de curves encara que no correm gaire. Si caus i et vas arrossegant cap a una tanca/guillotina assassina de les que tenim per totes les carreteres...
Ara, que si l'invent pot salvar ni que sigui una vida, doncs benvingut sigui.

Comença un llarg camí...

2007-10-27T05:23:00.000+02:00

Segur que els que em coneixeu de tota la vida o de fa un temps sabeu que m'agrada molt la bona música, però segur que molts no sabeu que una de les il·lusions que he tingut des de ben petit ha set la de saber tocar bé algun instrument, i entre els meus preferits en destaca la guitarra.
Mai m'havia decidit a aprendre'n, però tot a la vida té el seu moment, i ara m'ha arribat el de començar un camí que segurament no tindrà mai final però que de ben segur servirà perquè amb temps i paciència algun dia arribi a tocar decentment la guitarra i fins i tot m'atreveixi a deixar-vos escoltar alguna cançó que hagi tocat jo.
Sempre he sentit que quan algú canta malament, l'endemà plourà. Doncs si amb la guitarra passa el mateix, prepareu-vos que arriba per fi ha arribat l'època de pluges !! De moment, quan vaig entrar a la botiga de música no plovia i quan en vaig sortir amb la guitarra ja estava plovent...

Pels pirates de l'espai

2007-10-19T12:06:00.000+02:00

Encara no sé com però navegant per internet he acabat entrant en una pàgina web amb invents pels més fans de les últimes tecnologies i he quedat sorprès amb la imaginació de la gent. Mireu sinó, aquesta samarreta que porta incorporat una detector de xarxes wifi. Evidentment si ets un dels molts pirates de les ones que volten pertot arreu buscant navegar per internet sense pagar ni un duro et pot ser de molta utilitat. I sinó, també pot ser prou curiós vestir-se amb una samarreta en la que es van il·luminant les ratlles segons la potència de senyal wifi que detecta.

L'Ubuntu 7.10 ja és aquí

2007-10-18T12:06:00.000+02:00

Llegeixo a Vilaweb que des d'avui mateix ja es pot descarregar la nova versió d'Ubuntu. Aquesta versió és la 7.10 i se li ha donat el sobrenom de Gutsy Gibbon. Ubuntu Linux és l'alternativa més clara al Windows Vista de Microsoft donada la seva facilitat d'instal·lació i configuració.
Algunes de les novetats més destacables d'aquesta nova versió són els efectes gràfics i 3D (tal com popdeu veure en el vídeo), entorns gràfics per configurar la pantalla i impressores i també el suport per escriure en particions NTFS de Windows (fins ara només les podia llegir). Tot seguit podeu veure un vídeo amb exemples dels efectes gràfics que podrem disfrutar.

I had a dream

2007-10-17T06:17:00.000+02:00

Després d'escoltar unes quantes vegades el nou disc que va treure l'irlandès Gary Moore a principis d'any, m'he vist obligat a afegir el tema 'I had a dream' a la meva llista de cançons imprescindibles. El disc es diu 'Close as you get' i combina noves cançons pròpies amb algunes versionades d'altres artistes com Chuck Berry.
Per escoltar-la, tant sols heu de clicar en el triangle del centre de la imatge. Disfruteu-la.

Alimentant un somni

2007-10-04T22:38:00.000+02:00

Segueixo alimentant un somni gràcies a internet. Qui sap si algun dia podré tancar els ulls i sense voler-ho, les meves mans sabran fer sonar una guitarra la meitat de bé que aquest dos nois interpretant dues de les meves cançons imprescindibles:

Parisiene walkways - Gary Moore

Still loving you - Scorpions

19 temporades de Simpsons...

2007-10-02T23:09:00.000+02:00

Com ja sabeu, sóc fan incondicional de la família Simpson, especialment del caràcter despreocupat i alegre d'en Homer. Doncs bé, fa pocs dies que s'ha començat a emetre als USA la 19a temporada d'aquesta sèrie i en el vídeo podreu veure la nova introducció que han preparat pels capítols. Tal i com escriu en Bart a la pissarra, queda clar que no tardaran tant temps a tornar a fer una nova pel·lícula.

Mark Knopfler - Kill to get crimson

2007-09-29T22:03:00.000+02:00

Sort que tinc bons amics que vetllen per mi i ahir a la nit em van fer feliç al dir-me que el passat 17 de setembre, el gran, l'únic, l'inimitable Mark Knopfler ha tret un nou disc. Es diu Kill to get Crimson, té 12 cançons del més pur estil Knopfler. En aquest enllaç podreu escoltar 'Madame Geneva' una dels 12 regals que ens fa el millor guitarrista del món.

Ja hi ha les dates del tour de presentació que farà per Europa i atenció, el 2 d'abril de 2008 tindrem al crack al palau St. Jordi !!
Les entrades per al concert es posaran a la venda el dimarts que vé dia 2 d'octubre i es podran comprar a ticktackticket.

Més informació: www.markknopfler.com

Navega amb seguretat

2007-09-23T12:05:00.000+02:00

Aquests tres nois anglesos han copiat les tècniques de censura i seguretat d'internet que utilitza el govern Xinès amb els seus ciutadans, però ells les han utilitzat per fer que els navegants poguem navegar tranquilament de forma anònima, sense finestres emergents, virus, espies,...
Han creat una web ón simplement hem d'escriure l'adreça de la web que volem visitar i ens la mostra lliure de possibles perills.

Font: Noticiastech
Enllaç: SurfProtected

Uboontu

2007-09-23T12:04:00.000+02:00

Si ets dels que vols abandonar Windows o ja ho estàs fent i has decidit utilitzar la distribució Ubuntu, segurament et pot ser molt útil el nou cercador Uboontu, un projecte que intenta unir tota la informació sobre aquest sistema operatiu en un sol lloc per tal de facilitat la recerca d'informació o solucions a problemes relacionats amb Ubuntu.
De moment Uboontu està en fase Beta i en anglès, però hi ha previst traduïr-lo a altres idiomes.

Somnis possibles

2007-09-22T17:09:00.000+02:00

M'agrada la música i un dels molts somnis 'possibles' que tinc és el de saber tocar la guitarra la meitat de bé que alguns cracks com Mark Knopfler, Eric Clapton o Gary Moore. Mentrestant m'he de conformar escoltant les seves cançons i veient vídeos de fenòmens com aquest noi coreà que va aconseguir que el seu vídeo del Canon Rock fós un dels més vistos a Youtube. Acutualment ja ha rebut més de 25 milions de visites i va pujant...

eyeOS

2007-09-22T12:03:00.000+02:00

eyeOS és un sistema operatiu basat en web i de codi obert. El projecte va ser creat per uns joves catalans i compta amb una comunitat molt gran d'usuaris d'arreu del món i inclou lector de correu, navegador, editor de documents, agenda, jocs, i un munt d'aplicacions més desenvolupades per altres usuaris que donen suport a eyeOS.
Tal com està evolucionant tot cap a les aplicacions web accessibles des de qualsevol punt i des de qualsevol ordinador, us recomano que doneu un cop d'ull a la web del projecte, en mireu el vídeo i proveu l'apartat de demo per veure de primera mà com funciona un sistema operatiu basat en web que té un gran futur per davant.

http://www.eyeos.cat

Utilitats del plàtan

2007-09-16T12:03:00.000+02:00

Sabia que el plàtan és una fruita molt saludable i que aporta molta energia. El que no sabia però és que serveixi per recuperar cds o dvds ratllats. Evidentment tampoc farà miracles, si la ratllada és fonda, ni un plàtan ni res el recuperarà, però segur que la majoria de cds o dvds que no funcionen perquè estan ratllats de voltar per sobre la taula els podreu recuperar utilitzant el mètode que es pot veure en el vídeo.

Windows Live Translator Beta

2007-09-13T12:02:00.000+02:00

Hi va haver un temps en què Microsoft creava les coses a imatge i semblança del què feia Apple, així va néixer el Windows. Últimament sembla que també va a remolc de Google i mentre aquest últim fa temps que té el seu traductor entre múltiples idiomes, ara Microsoft acaba de publicar el seu Windows Live Translator que està en fase beta.
La veritat és que he provat de traduïr una pàgina web de l'anglès al castellà i m'ha set més fàcil llegir la web original en anglès que no la traducció feta. S'ha de dir que el mateix passa amb el traductor de Google, i és que això de les traduccions és molt més difícil del què sembla.
Si n'he de triar un, em quedo amb el de Google, que a part de traductor, també disposa de diccionari.

Google: http://www.google.com/translate
Microsoft: http://translator.live.com

McMenu amb Wifi

2007-09-12T12:01:00.000+02:00

Llegeixo a Meristation, que la multinacional japonesa Nintendo ha arribat a un acord amb McDonalds i Telefònica per tal que els usuaris d'una Nintendo DS puguin disfrutar de connexió wifi gratuïta i ilimitada mentre omplen el seu cos d'hamburgueses i patates fregides.

Les persones que no tinguin una DS però vagin a un McDonalds amb algun altre aparell amb wifi, podran disfrutar de mitja hora de connexió gratuïta que se'ls hi donarà quan passin per caixa amb alguna bomba de calories. Es podran consultar a la web de McDonalds, els restaurants que disposin d'aquest servei.

Què passa dins un microones?

2007-09-12T07:44:00.000+02:00

No us heu preguntat mai què passaria si poseu segons què dins el microones?
Jo sovint he estat temptat de provar-ho, però perquè arriscar-me a espatllar-lo si hi ha gent que ho prova per nosaltres?
És el cas d'aquesta web que m'acabo de trobar ben bé de casualitat i que ha resolt alguns dels meus dubtes. Curiós l'experiment dels llums de Nadal, no?

http://www.u-starvin.com/micromaniac/

Si véns...

2007-09-12T01:12:00.000+02:00

Continuem amb música, concretament amb una canço del grup Ja t'ho diré que quan l'escolto m'allibera la ment de preocupacions i em transporta a una platja de fina sorra blanca amb el sol amagant-se darrera l'horitzó esperant que passi la nit per poder tornar a brillar.

Si véns
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufara.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.

Ampliar la senyal wifi

2007-09-11T12:00:00.000+02:00

Si ets dels que et connectes a alguna xarxa wifi però la senyal que t'arriba no és prou bona, potser amb aquest afegit a la teva antena aconsegueixes millorar la connexió i solucionar el problema. Es tracta d'una plantilla que s'ha d'imprimir, retallar, enganxar-hi paper d'alumini i posar-la a l'antena tal i com es veu a la imatge.

Si algú ho prova i li funciona, que deixi un comentari.

Més info a: http://www.freeantennas.com

Inauguració

2007-09-11T09:12:00.000+02:00

Em dic Jordi, sóc català però mai he necessitat demostrar-ho. Simplement sé que ho sóc pel fet que penso i visc en català.
Casualitats de la vida han fet que avui, 11 de setembre, diada de Catalunya, sigui el primer dia que escric en aquest bloc i és per això que el voldria inaugurar amb l'himne de la nostra terra i amb un simple però enèrgic VISCA CATALUNYA !!

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Novetats Apple

2007-09-09T12:00:00.000+02:00

Apple ha presentat els seus nous dissenys d'ipods, el shuffle, el nano, el classic i el nou itouch. Aquest últim és la gran novetat, ja que és pràcticament igual que l'iPhone però sense telèfon. L'iTouch disposa de pantalla tàctil, pantalla de 3,5" i connectivitat a internet mitjançant wifi. Es podrà comprar en dues versions diferents, una amb una capacitat de 8 Gb per 289€ i una altra amb 16 Gb de cacitat per 389€.
Tot seguit en podeu veure un video de presentació.

Wii Fit

2007-09-07T11:52:00.000+02:00

Navegant per la xarxa m'acabo de trobar amb un futur accessori per a la consola Nintendo Wii amb el qual sembla que la pèrdua de pès està garantida. Amb aquest accesori es podrà fer exercici, ballar, ioga, jugar,...
És el Wii Fit i tal com podeu veure en el vídeo sembla prou distret...

Fent memòria...

2007-09-06T04:28:00.000+02:00

Aquesta és una d'aquelles cançons mítiques que per moltes vegades que l'escolti sempre fa que s'em posi la pell de gallina i segur que a molts de vosaltres també us passa.
A alguns potser només pel fet de sentir bona música, però a d'altres segur que us porta molts bons records d'èpoques passades en les que habitualment no penseu i que ara us vindran de sobte a la memòria i faran que avui acabi sent un molt bon dia. Disfruteu-la.

Scorpions - Still loving you

Realitat o ficció?

2007-08-09T11:51:00.000+02:00

M'acabo de trobar amb aquest article que conté un recull de les millors aplicacions gratuites de disseny gràfic que es poden trobar per internet. Realment n'hi ha alguna que té molt bona pinta i m'ha cridat sobretot l'atenció el programa Terragen, amb el qual es poden crear paisatges virtuals molt i molt reals, fins al punt de dubtar si són de veritat o no, i és que tal i com evolucionen els mitjans audiovisuals, ja no ens podem fiar de res del que veiem. Jutgeu vosaltres mateixos...

Zattoo. Més televisió per internet

2007-08-09T11:50:00.000+02:00

Zattoo és una altra aplicació per veure la televisió per internet. En aquest cas, de moment s'hi poden veure els canals que es veuen a la imatge inferior i he de reconèixer que durant l'estona que l'he estat remenant, m'ha sorprès la qualitat d'imatge i el fet que no s'ha tallat en cap moment la emissió. Suposo que a gent que estigui a l'estranger li pot ser útil, però tenint en compte que avui en dia qui més qui menys té un parell o tres de televisors a casa, no sembla més lògic portar internet al televisor i no la televisió a internet?

Consells contra els ciber-enganys

2007-07-12T11:22:00.000+02:00

Llegeixo a DiarioTI un article sobre consells que ha publicat IDC per evitar ciber-enganys. Tot i que hi falten moltes consells i els que tracta són força evidents, no costa res donar-hi una ullada. Sempre s'en pot aprendre alguna cosa nova.
Els punts que tracta, són el pishing, la pèrdua de dades, evitar intrusos a les nostres xarxes wifi, evitar que robin la nostra identitat i com evitar el malware.

Llegir article sencer

TV3 ja té el seu canal a Youtube

2007-04-06T11:49:00.000+02:00

Televisió de Catalunya ja té el seu propi canal de televisió per internet a Youtube.

Si hi entreu hi podreu veure amb una qualitat d'imatge força bona, els millors talls de programes com Polònia, No em ratllis, Tvist, El cor de la ciutat, Ventdelplà, El club...

Enllaç: http://www.youtube.com/tv3

Barcelona - New York en 29 dies

2007-04-01T11:30:00.000+02:00

Doncs es veu que segons Google Maps, si volem anar de Barcelona a New York hi estarem ni més ni menys que 29 dies. El detall del recorregut el podeu veure clicant aquest enllaç o bé ampliant la següent imatge:

El principal problema i també el tram més llarg, són els 5.572Km que el programa ens vol fer fer nedant per travessar l'Oceà Atlàntic tal i com es pot veure en el pas 39.

Qui s'hi atreveix?

Novetats copiades?

2007-03-08T11:29:00.000+01:00

Navegant per la web, m'he trobat amb aquest vídeo (en anglès) de David Pogue, un periodista del New York Times en el que comenta irònicament les sospitoses similituds entre alguna de les grans novetats de Windows Vista i el sistema operatiu d'Apple. Això no vol pas dir que Microsoft hagi copiat, i ara, no ho ha fet mai això, no?

Enllaç al vídeo

Picasa web albums augmenta capacitat

2007-03-08T11:28:00.000+01:00

Picasa web albums, el popular servei gratuït de Google per compartir fotografies ha augmentat la capacitat que dóna a cada usuari per emmagatzemar les seves imatges. La capacitat ha passat de les 250Mb a 1Gb i a la web diu que va augmentant, suposo que tal i com passa amb el servei de correu electrònic GMail, que va començar amb 2Gb per usuari i actualment ja passa a les 2,8Gb.

Wifi o lector de cd?

2007-03-01T11:26:00.000+01:00

Saluda al Mac

2007-02-28T11:24:00.000+01:00

Veig a l'Applesfera un interessant vídeo que es pot veure a les botigues oficials d'Apple i que intenta convèncer als no usuaris d'aquest sistema operatiu dels seus avantatges i de les facilitats que ofereix només treure'l de la caixa.