Aquest migdia mentre feia uns ous al forn amb la seva cansalada, cebeta i xoriço, he recordat que fa temps havia tingut un bloc on de tant en tant hi escrivia i m'hi distreia una estona. Ara m'hi acabo de ficar i veig que fa més d'un any i mig que això estava parat, simptoma clar de que una part la meva neurona anava al relentir... m'he distret una estona mirant el que havia escrit, les cançons que compartia,... i cada una de les publicacions em porta records d'aquell moment, alguns bons, alguns dolents, d'altres vés a saber...
Està clar que no es pot viure de records, és més, se n'han de buscar de nous constantment per continuar endavant i sentir-se viu però sense oblidar el que has viscut, siguin bons moments o dolents, et recordin etapes feliçes o difícils perquè al cap i a la fi, aquests records de les experiències i sentiments viscuts és el que amb el temps et curteix i acaba determinant la teva personalitat, qui ets i d'on véns, i amb tot això després es tracta d'intentar esbrinar cap on vols anar i encertar el camí.
En fi, que durant tot aquest temps d'inactivitat blocaire m'han passat i he fet moltes coses, cap de trascendental però moltes, potser la més traumàtica per mi és que cada com li estic trobant més gust al sofà, quan abans no m'hi podia estar més d'un quart seguit, deu ser un símptoma claríssim que m'estic fent gran... i com que aquesta idea no m'agrada gens ni mica, potser ha arribat el moment d'aixecar-me del sofà i de creure'm que em sento més viu que mai per sentir-me realment més viu que mai. O sigui que amics, amigues, visitants en general...
Benvinguts de nou al meu bloc!!!
