A better world is possible

Em sap greu però avui toca filosofada d'aquelles que em venen al cap de tant en tant, i és que aquest matí m'han fet adonar que a l'esquena de la samarreta que portava hi apareixia la frase 'A better world is possible' altrament dit un món millor és possible. A l'acte m'ha vingut al cap una frase que vaig sentir fa dies que deia que la incompetència d'un polític és directament proporcional a la importància del càrrec que ocupa dins el seu partit. I us preguntareu i què coi (per no dir collons) tenen a veure aquestes dues frases? Doncs molt perquè arriba a un punt en que després d'anar veient com van passant els diferents partits pels diferents governs i institucions, s'arriba a la conclusió que mani qui mani tots miren molt per la seva butxaca i només una mica mica mica per la de la resta dels mortals, per cobrir l'expedient, vaja. O sigui que mentre tots plegats depenguem d'aquesta macro-estructura-organitzativa-mundial, el món es mourà en funció dels calés dels que manen i la única forma de fer certa la frase que titula aquest article és intentar millorar el nostre món particular i el dels que ens envolten i ens estimem, a veure si així al final som tots una mica més feliços.

I ara us preguntareu, i a què ve tot aquest rotllo? Molt fàcil, fa dies que tenia ganes d'escriure sobre la teoria del got, si, aquella de si es veu el got mig ple o mig buit. Jo vaig tenir la sort de néixer optimista de mena i veure'l sempre mig ple, de vegades una mica massa ple i tot, i si no li veig, faig el que sigui per veure-li, perquè crec que és el primer pas per solucionar qualsevol problema, a part que així crec que es viu molt millor i molt més feliç.
Cada cop que em trobo amb algú que veu el seu got personal mig buit i li intento omplir amb una gota de les meves, en molts casos m'adono que realment aquella gota que li falta per veure'l mig ple la té davant del seu nas però no la sap veure perquè ni tant sols s'ha plantejat la possibilitat de que tot té alguna part positiva, i encara que en un principi sembli que la part negativa és molt més gran que la positiva, quan comences a estibar aquest petit fil optimista, sovint et trobes que la balança gira i aquell got que abans era mig buit, ara és mig ple, i fins i tot en alguns casos, pot començar a vessar per tot arreu.
Resumint, que quan us trobeu amb un got mig buit a les mans, busqueu la gota que us falta per veure'l mig ple, que segur que la teniu al davant, i un cop trobada sereu una mica més feliços i us costarà molt menys solucionar el problema i un cop fet això, segur que fareu una mica més feliços als del vostre costat i aquests als del seu costat i... d'aquesta forma potser si que el món algun dia acabarà sent una mica millor per tots plegats.