Motivació !!!!!

Avui el dia ha set gris i ennuvolat, tant a nivell meteorològic com a nivell mental, i tot i que jan han passat més de dotze hores des de que m'he llevat, encara queda algun núvol baix que he d'acabar de fer desaparèixer del meu cap.
Si en comptes de despertar-me amb el típic beep, beep del maleït despertador ho hagués fet escoltant el We are the champions de Queen, segurament el dia hagués sigut diferent. És per això que avui he fet els passos necessaris per tal que demà a les 7:00 soni aquesta cançó al despertador i d'aquesta forma començar el dia amb alegria i trempera !!
De moment però, la comparteixo amb tu perquè si també has tingut un dia gris, al menys l'acabis sentin-te campió/na.

Cansat de sentir tonteries?

Navegant per nopuedocreer.com m'he trobat amb un invent d'aquells totalment inútils però que diu molt de com està el panorama polític des de ja fa bastants anys.
Es tracta d'un Bullshit protector, o perquè ho entengui tothom, un protector per a les orelles contra les tonteries i gilipollades que solen dir habitualment molts polítics. Tenint en compte que acaba de començar la campanya electoral, es fa pràcticament imprescindible tenir-ne uns per si de cas...
Si a algun friki li fa il·lusió tenir els seus protectors, es pot descarregar el pdf des d'aquest enllaç per poder-lo imprimir i retallar.

You've got a friend

Avui toca una altra cançó imprescindible. Aquesta, especialment dedicada a tots aquells meus amics i amigues que confien en mi i dels que sé que em podré fiar si mai em fan falta.
És un perfecte himne a l'amistat escrit per Carole King als anys 70 i cantada en aquest vídeo per Carole King, Cline Dion, Gloria Stefan i Shania Twain.

Cercant l'eterna felicitat

Ahir un amic em va deixar anar una frase d'aquelles que fan pensar i que havia recollit d'una de les moltes reunions de savis que es fan a diari a totes les empreses. Diu així:

Si el problema que teniu davant té solució....... no us hi amoïneu.
I si el problema que teniu davant no te solució..... no cal que hi penseu més.

Òsti tu, si t'ho pares a pensar, és ben cert. Si l'apliquéssim en el nostre dia a dia, no et sembla que viuríem molt més feliços? I és que a vegades sembla que la vida tracti només d'anar solucionant problemes i si queda temps, intentar ser una mica feliç, quan en realitat hauria de ser al revés, ser feliç i si queda temps de solucionar algun problema ja veurem què fem...

I parlant de frases, avui que extranyament he endreçat l'optimisme a l'armari un parell d'horetes permet-me citar una frase d'Albert Einstein:

Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana.
Jo no estaria tan segur de la primera.
Albert Einstein

Jo desconec si l'univers és infinit i la veritat és que tampoc em preocupa, però si que quasi cada dia comprovo de primera mà i tristament que l'estupidesa humana no té límits.

I fins aqui l'anada d'olla d'avui. Això és tot amics !

I want it all

Avui toca una cançó imprescindible. Aquest és un dels temes mítics de Queen, un clar missatge a l'ambició i a lluitar pel què vulguis aconseguir. Es podria dir que defineix prou bé una part del meu caràcter.

Racons de Querós

Avui mirant el telenotícies han connectat en directe amb el Pantà de Sau per ensenyar la gran afluència de gent que els caps de setmana va a visitar el campanar de l'antic poble de Sau.
El que molta gent no sap, és que al pantà veí de Susqueda, hi ha altres racons i restes amb tant o més encant que el ja típic campanar de Sau. És per això que aquesta tarda, suposant que el nivell de Susqueda seria encara més baix que el de Sau, he decidit agafar el cotxe i fer el camí que voreja el pantà per anar a fer un volt per l'entorn de l'antic poble de Querós.

Ha set impactant veure com a causa de la sequera, el pantà de Susqueda ha passat a ser un rierol per ón baixa molt poca aigua, però això m'ha permès tornar a veure i fotografiar el pot de Querós, que normalment queda amagat sota les aigues del pantà. El pont és d'origen medieval i va ser refet a finals del segle XVII.També he pogut disfrutar tot fotografiant algun raconet de la riera de Querós que antigament proveia d'aigua als habitants del poble abans que aquest quedés negat sota les aigues del pantà.
Tant el pont com la riera, queden molt a prop del turó del Malsopar, fàcilment identificable al mig del pantà perquè té una senyera al seu capdemnut. El nom li vé de l'època d'en Serrallonga, un dels nostres bandolers més llegendaris. La llegenda que dóna nom a aquest turó, diu el següent:

Una vegada estaven tota la quadrilla sopant a sota el mas Serrallonga, a la vora del Ter, a Querós, en un turó que hi anaven molt. A mig sopar els van avisar que venia la tropa a prender'ls.
La noblesa de Barcelona feia dies que el perseguien. Van marxar corrents deixant el sopar a mig fer. S'amagaren per aquells boscos i no els van trobar: la tropa va estar tota la nit voltant però no en van atrapar cap ni un. Ah, això sí tots van quedar amb gana per no haver sopat!. D'aquell turó encara ara s'en diu el turó del Malsopar.
Llegenda extreta del llibre 'Serrallonga el bandoler llegendari català'. Editorial Farell

Europe - The Final Countdown (1986)

Després de dies sense suggerir-vos cançons imprescindibles avui en toca una de mítica.
Només hi ha dos concerts dels que em penedeixo no haver anat, un va ser el dels Dire Straits a Barcelona el 1992 i un altre va ser el que Europe va fer l'any passat a Barcelona. Els que esteu voltant o heu passat dels 30 segur que aquesta cançó us portarà bons records. En aquells anys es veu que eren un grup heavy, però ara m'els miro i els veig una mica munyerracos, no?

Carpe diem

Que n'hi arriba a haver de coses insignificants que ens poden donar un moment d'alegria.
Avui sense anar més lluny, el dia ha començat com qualsevol altre dimarts, és a dir, pensant que encara falten mooooltes hores perquè arribi el cap de setmana. Però coses de la vida, entre la feinada que tenia i una cosa i altra, feia estona que m'estava pixant i anava pensant... d'aqui cinc minuts hi vaig... i al cap dels cinc minuts pensava...d'aqui cinc minuts hi vaig... fins que han passat dues hores i ja no aguantava més. He fet el camí que m'ha portat cap a la llum i puc dir sense por d'equivocar-me que aquell minut d'estricte intimitat i reflexió al lavabo de la feina ha set el millor minut del dia.

Per tant, el missatge que et vull transmetre amb aquesta història és que quan el dia estigui sent estressant, estiguis desesperat/ada i no veigis la fi del dia, aguanta't la pixera i aconseguiràs el teu minut de felicitat.
Durant aquell minut que no vols que s'acabi mai, m'ha vingut al cap una vegada que en una situació semblant però amb un home d'edat avançada pixant al lavabo del costat (d'aquells de pixar dret), l'home, que va veure la meva cara de satisfacció, em va dir:
- Bailet, aprofita-ho, perquè quan tinguis la meva edat, això serà més un problema que una satisfacció !
Sàvies paraules que em van quedar gravades i que ens porten a la reflexió de sempre: Carpe diem company/a!!

Un obsequi del cel

Dilluns 4 de febrer de 2008, 18:16, enfilat dalt d'un turó de la plana de Vic, fot un fred que pela però aparentment tinc al davant una posta de sol que està a punt d'encendre el cèl i obsequiar-me amb un espectacle de colors. Després de tres quarts d'espera, aquest n'ha set el resultat:

(són 3 imatges enganxades amb el programa Panorama Maker)

Ni molt menys és la posta de sol més espectacular que he pogut observar ni la més encesa que he pogut fotografiar, però digue'm si no sóc afortunat de poder estar allà dalt assentat tranquilament un dilluns a les sis de la tarda gaudint d'aquest quadre pintat al cel...
Com a curiositat, si amplies la imatge hi podràs veure bastantes senyals d'avions que han passat. Tinc entès que quan a aquestes restes de vapor d'aigua deixades pels motors dels avions els hi costa desaparèixer, vol dir que l'aire en aquella alçada és humit, cosa que sol indicar l'aproximació d'una pertorbació. Tot i això acabo de mirar la previsió meteorològica i durant els propers dies tindrem un anticicló ben bé a sobre el cap.

Més imatges meves a fotografia.naturaventura.net