Avui mirant el telenotícies han connectat en directe amb el Pantà de Sau per ensenyar la gran afluència de gent que els caps de setmana va a visitar el campanar de l'antic poble de Sau.
El que molta gent no sap, és que al pantà veí de Susqueda, hi ha altres racons i restes amb tant o més encant que el ja típic campanar de Sau. És per això que aquesta tarda, suposant que el nivell de Susqueda seria encara més baix que el de Sau, he decidit agafar el cotxe i fer el camí que voreja el pantà per anar a fer un volt per l'entorn de l'antic poble de Querós.
El que molta gent no sap, és que al pantà veí de Susqueda, hi ha altres racons i restes amb tant o més encant que el ja típic campanar de Sau. És per això que aquesta tarda, suposant que el nivell de Susqueda seria encara més baix que el de Sau, he decidit agafar el cotxe i fer el camí que voreja el pantà per anar a fer un volt per l'entorn de l'antic poble de Querós.
Ha set impactant veure com a causa de la sequera, el pantà de Susqueda ha passat a ser un rierol per ón baixa molt poca aigua, però això m'ha permès tornar a veure i fotografiar el pot de Querós, que normalment queda amagat sota les aigues del pantà. El pont és d'origen medieval i va ser refet a finals del segle XVII.També he pogut disfrutar tot fotografiant algun raconet de la riera de Querós que antigament proveia d'aigua als habitants del poble abans que aquest quedés negat sota les aigues del pantà.
Tant el pont com la riera, queden molt a prop del turó del Malsopar, fàcilment identificable al mig del pantà perquè té una senyera al seu capdemnut. El nom li vé de l'època d'en Serrallonga, un dels nostres bandolers més llegendaris. La llegenda que dóna nom a aquest turó, diu el següent:
Tant el pont com la riera, queden molt a prop del turó del Malsopar, fàcilment identificable al mig del pantà perquè té una senyera al seu capdemnut. El nom li vé de l'època d'en Serrallonga, un dels nostres bandolers més llegendaris. La llegenda que dóna nom a aquest turó, diu el següent:
Una vegada estaven tota la quadrilla sopant a sota el mas Serrallonga, a la vora del Ter, a Querós, en un turó que hi anaven molt. A mig sopar els van avisar que venia la tropa a prender'ls.
La noblesa de Barcelona feia dies que el perseguien. Van marxar corrents deixant el sopar a mig fer. S'amagaren per aquells boscos i no els van trobar: la tropa va estar tota la nit voltant però no en van atrapar cap ni un. Ah, això sí tots van quedar amb gana per no haver sopat!. D'aquell turó encara ara s'en diu el turó del Malsopar.
Llegenda extreta del llibre 'Serrallonga el bandoler llegendari català'. Editorial Farell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada