Bones festes !!

Ahir va fer tres mesos que no escric res al bloc, no em demaneu perquè, suposo que el tinc una mica oblidat i la inspiració no em visita amb alguna idea brillant per escriure-hi. Però estem en dates nadalenques, dates en que ens envoltem d'amics i familiars per passar-ho lo millor possible. També és moment de recordar els que tenim lluny i fa temps que no veiem i fer que d'una certa manera, també passin les festes amb nosaltres. I com no, en el meu cas també és moment de recordar-me dels que visiteu aquest bloc de tant en tant, alguns perquè sou amics meus, d'altres perquè em conneixeu i d'altres perquè hi heu entrat per casualitat (coses de l'internet).
És per això que aprofito aquest moment per desitjar-vos unes molt bones festes i que aquest any 2009 que ja tenim a sobre us porti molts somriures i felicitat.
Us deixo una cançó col·lectiva de cantants catalans que m'encanta i que és molt típica en aquestes dates. És la canço 'Quan somrius' dels Glaucs. O sigui que ja ho sabeu, somrieu i sigueu feliços i l'any que vé ja en seguirem parlant...

Menaix a Truà - No em deixis mai

Com que fa dies que no recomano cap cançó, avui aprofitaré que aquest passat cap de setmana, el grup Menaix a Truà ens va venir a visitar a Vic, i us recomanaré la versió que van fer del mític 'Sweet Child o'mine' dels Guns'n'Roses, i que ells el van titular 'No em deixis mai'.

A better world is possible

Em sap greu però avui toca filosofada d'aquelles que em venen al cap de tant en tant, i és que aquest matí m'han fet adonar que a l'esquena de la samarreta que portava hi apareixia la frase 'A better world is possible' altrament dit un món millor és possible. A l'acte m'ha vingut al cap una frase que vaig sentir fa dies que deia que la incompetència d'un polític és directament proporcional a la importància del càrrec que ocupa dins el seu partit. I us preguntareu i què coi (per no dir collons) tenen a veure aquestes dues frases? Doncs molt perquè arriba a un punt en que després d'anar veient com van passant els diferents partits pels diferents governs i institucions, s'arriba a la conclusió que mani qui mani tots miren molt per la seva butxaca i només una mica mica mica per la de la resta dels mortals, per cobrir l'expedient, vaja. O sigui que mentre tots plegats depenguem d'aquesta macro-estructura-organitzativa-mundial, el món es mourà en funció dels calés dels que manen i la única forma de fer certa la frase que titula aquest article és intentar millorar el nostre món particular i el dels que ens envolten i ens estimem, a veure si així al final som tots una mica més feliços.

I ara us preguntareu, i a què ve tot aquest rotllo? Molt fàcil, fa dies que tenia ganes d'escriure sobre la teoria del got, si, aquella de si es veu el got mig ple o mig buit. Jo vaig tenir la sort de néixer optimista de mena i veure'l sempre mig ple, de vegades una mica massa ple i tot, i si no li veig, faig el que sigui per veure-li, perquè crec que és el primer pas per solucionar qualsevol problema, a part que així crec que es viu molt millor i molt més feliç.
Cada cop que em trobo amb algú que veu el seu got personal mig buit i li intento omplir amb una gota de les meves, en molts casos m'adono que realment aquella gota que li falta per veure'l mig ple la té davant del seu nas però no la sap veure perquè ni tant sols s'ha plantejat la possibilitat de que tot té alguna part positiva, i encara que en un principi sembli que la part negativa és molt més gran que la positiva, quan comences a estibar aquest petit fil optimista, sovint et trobes que la balança gira i aquell got que abans era mig buit, ara és mig ple, i fins i tot en alguns casos, pot començar a vessar per tot arreu.
Resumint, que quan us trobeu amb un got mig buit a les mans, busqueu la gota que us falta per veure'l mig ple, que segur que la teniu al davant, i un cop trobada sereu una mica més feliços i us costarà molt menys solucionar el problema i un cop fet això, segur que fareu una mica més feliços als del vostre costat i aquests als del seu costat i... d'aquesta forma potser si que el món algun dia acabarà sent una mica millor per tots plegats.

Aquells meravellosos anys...

És increíble, cada dia em sorprenc quan navegant per internet em trobo perles com la que ara us recomano. Es tracta de la pàgina web 80's Music Vids, una web dedicada exclusivament als videoclips musicals dels anys 80, aquells anys en que la màxima preocupació que teniem els de la meva edat (sóc del 76) era estirar els cabells a les nenes i jugar a caniques al pati del cole i ja cap a finals dels 80 a veure com ho fariem per convèncer els pares perquè ens compressin un vespino ALX o una Derbi Variant.
Musicalment, els 80 també van deixar joies que avui en dia encara es poden sentir tranquilament en alguns bars i discoteques, com els meus imprescindibles Final countdown dels Europe o l'Still loving you dels Scorpions i molts d'altres que podeu veure a la web, però en aquesta pàgina també s'hi poden veure videoclips d'altres temes d'artistes que segur que tots recordareu i que es van fer molt populars per dos motius ben concrets i que no eren precisament la seva qualitat musical, com el Boys, boys, boys de la Sabrina Salerno (acabo de saber el seu cognom ara mateix) o bé el Touch me de la Samantha Fox. També hi ha alguna perla masculina com el Together forever d'en Rick Astley, tela marinera !!!!
En fi, una pàgina web en la que perdre-hi força temps...

http://www.80smusicvids.com/

Wikipedal i salut !

Internet sempre m'acaba donant la raó quan dic que és la millor eina per solucionar els teus dubtes.
Fa temps vaig comprar una coctelera (perquè s'ha de tenir) i no sabia amb quin cocktail estrenar-la. Buscant per internet m'he trobat amb un fantàstic Wiki anomenat wikipedal, que al contrari del que podeu pensar no té res a veure amb el món de la bicicleta, en el qual s'hi poden trobar infinitat de receptes de cocktails i xupitos. O sigui que ja ho sabeu, doneu-hi un cop d'ull i salut !! i bebeu amb moderació !!!

http://wikipedal.lapapelera.org

Enrollant auriculars

Després de tota una vida atacat dels nervis desfent nusos dels auriculars del walkman, mp3, ipod,... cada cop que els necessitava, avui sense voler-ho m'he entrabancat amb un vídeo a internet amb el que he vist la llum. Després de veure'l vàries vegades i posar en pràctica aquesta sofisticada tècnica, noto que la meva vida ha millorat !! Les emprenyades que m'hauria estalviat si ho hagués sapigut abans i els nusos que m'hagués estalviat desfer del cable dels auriculars...
Si utilitzes habitualment auriculars, segur que aquest vídeo marcarà un abans i un després en la teva vida...

I ja fa un any...

El temps passa ràpid, massa ràpid pel meu gust. Avui fa exàctament un any que vaig inaugurar aquest bloc que m'està servint per dir el que em vé de gust i que fins i tot en algun moment em serveix com a teràpia per treure'm de sobre alguns dels maldecaps que per desgràcia té el dia a dia.
Durant aquest primer any el bloc ha rebut 2400 visites, la majoria d'amics, de gent que aprecio i que m'aprecia i que m'animeu a publicar noves coses quan estic uns dies sense novetats, i la veritat és que això em fa feliç.
És per això que en aquest primer aniversari vull felicitar-vos a vosaltres, a tots els que em visiteu sovint, alguns cada dia tot i no haver-hi res de nou. Moltes gràcies i espero que continueu sent fidels al bloc.

I tenint en compte que avui és 11 de setembre, diada de Catalunya, acabo aquesta entrada amb un VISCA CATALUNYA i bona diada per tots vosaltres.

Que petit que és el món...

Que petit que és el món, aviat farà quasi un any que vaig començar aquest bloc simplement per escriure-hi el que em venia de gust i sense fer-ne gens de propaganda més enllà dels meus amics i coneguts, de sobte avui m'he assabentat (gràcies Montse) que el dia 18 d'agost el van recomenar al programa 'El món a RAC1', concretament a la secció de 'bloggies del món'. Tot i que el van recomanar com un bloc de llegendes (que no és el cas) és ben curiós veure com segurament gràcies al gran senyor Google la informació es propaga per internet sense fer cap tipus d'esforç.

En fi, gràcies a la gent de RAC1 per recomenar-lo.

Sopa de cabra - Podré tornar enrere

Sangtraït - Somnis entre boires (1991)

Juntament amb El vol de l'home ocell, aquesta és una de les meves cançons preferides de Sangtraït. Una canço perfecte per deixar anar la imaginació i somiar...

Somnis entre boires
boires entre els dos.
Tu i jo, pell a pell
ombres dins el cel.

Torna´m a somriure
nena, sota el meu cor.
I guanya´m amb mirades
tendres com el son.

I t´obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

I t´obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

Lliga´t les mans fredes
al voltant del meu coll
i dona´m la tendressa
que et surt del fons del cor.

I t´obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

I t´obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

Bob Marley - Redemption song (1979)

Després de dies sense rebre la visita de la inspiració per escriure alguna cosa interessant, avui he descobert aquesta cançó que m'ha ajudat a fer un pas endavant en el meu camí cap a tenir una ment i un esperit lliures i a no tenir por de res. Tanqueu els ulls, allibereu la ment dels problemes del dia a dia i gaudiu d'uns minuts de llibertat.

El Por Babor de Palamós

Els que aneu seguint aquest bloc ja sabeu que tinc un munt de cançons imprescindibles i que necessito escoltar de tant en tant. Doncs bé, hi ha algun restaurant amb el que em passa més o menys el mateix i de tant en tant m'hi he de deixar caure per disfrutar de la seva cuina. Un d'aquests pocs restaurants és el Por Babor de Palamós, un restaurant petit i amb una decoració original com els plats que s'hi preparen des de que es va obrir fa uns 7 anys. Quan hi entreu, al fons a la cuina, hi veureu en Lluís i en Dani treballant sense parar preparant els plats del que ara s'en diu cuina d'autor, amb productes de qualitat i amb algun que altre toc gastronòmic d'altres cultures.

No el definiria com un restaurant de tapes, sinó més aviat com un restaurant per compartir bon menjar en bona companyia, i si ho fem bebent un bon vi doncs encara millor.
Un dels problemes que tinc quan hi vaig és la tria dels plats, ja que n'hi ha aproxiamdament una vintena i tots tenen alguna cosa o altra que els fa llaminers. Sobre la quantitat de plats a demanar, normalment si som dues persones en solem demanar tres o quatre i si som quatre persones, en demanem sis o set. De totes maneres el millor és deixar-se aconsellar per la simpàtica Agar, ja que hi ha plats més complerts que d'altres i ella us dirà si heu demanat poc menjar o massa.
S'em fa difícil recomenar-vos algun plat en concret, ja que n'hi ha molts que m'agraden, però alguns dels meus preferits són les seves braves, l'arròs salvatge amb sípia, els tomàquets verds fregits, el magret d'ànec, el toro de tonyina a la donostiarra, les vièires, el bacallà amb salsa de bolets,... i tinc pendent de provar l'entrecot al ajorriero, que tenia una pinta espectacular. De postres no us deixeu perdre la tarta de xocolata o algun dels gelats. Per beure, a mi personalment m'agrada acompanyar-ho amb algun vi blanc afruitat i ben fresquet, com per exemple un Santa Digna blanc o un Palacio de Bornos, però en això cadascú té les seves preferències.
Només està obert els vespres a partir de quarts de nou i sobre el preu, doncs un bon sopar, amb vi, postres i cafè sol costar al voltant d'uns 25 € per persona, que tenint en compte lo bé que s'hi menja, doncs trobo el preu més que just. Al ser un restaurant petit, us recomano que hi truqueu el dia abans per reservar taula, ja que si us hi presenteu el mateix dia podeu quedar fotuts.
Espero que havent sopat us passi el mateix que a mi, i que quan sortiu per la porta contents i satisfets del sopar, ja estigueu pensant en tornar-hi ben aviat per provar tot el que us ha quedat pendent, i és que com els hi diu sempre el meu pare, en Lluís i en Dani són els números 1.

Bon profit !

Por Babor
Av. onze de setembre, 77
17230 Palamós
Telèfon 972314925
Veure situació a Google Maps

El 'pastel' de St.Jordi

Fa dies que s'em va ocórrer que aquest any podia embrutar-me les mans i fer alguna cosa 'dolça' per portar a la feina el dia de sant Jordi. No sabia què fer però com que avui en dia per internet s'hi pot trobar de tot, vaig consultar El cocinero fiel, un dels blocs que visito habitualment i de casualitat acabava de publicar la recepta del Bizcocho con chocolate (marmol) i vaig pensar que podia quedar bò. Després d'un primer intent amb força èxit entre els conillets d'índies que vaig triar (de confiança) , el dimarts al vespre m'hi vaig posar. És molt senzill de fer i queda molt bò. A la feina va durar ben poca estona i força gent m'en va demanar la recepta, o sigui que aqui la teniu:

També vaig preparar unes xocolatines encara més fàcils de fer, amb fruits secs i mermelada de maduixa que també van volar, però això ja ho explicaré un altre dia...

La diada de Sant Jordi

Sant Jordi, juntament amb Santa Montserrat i l'11 de setembre, és una de les diades més importants de Catalunya, en que l'home li regala una rosa a la seva estimada i aquesta li regala un llibre. Però no t'has preguntat mai el perquè de tot això?
Doncs l'origen de la rosa i l'espiga de blat, es remunten a la Fira dels enamorats que es feia a Barcelona al segle XV, en què els cavallers regalaven una rosa vermella a la seva estimada en senyal d'amor. La rosa vermella significa la passió i la inseparable espiga de blat que l'acompanya significa la fecunditat, o sigui que per anar bé i ser fidels a la tradició, ens hauriem d'anar oblidant de regalar roses blanques, grogues, blaves i tonteries d'aquestes.
Per altra banda, la diada coincideix amb el dia del llibre, en què es conmemora la mort de Miguel de Cervantes, que va morir el 22 d'abril de 1616 però que va ser enterrat l'endemà.
Si agafem tot això, ho posem dins un sac, hi afegim una mica de mentalitat catalana (la pela és la pela) i ho remenem una mica, ens sortirà el què és actualment la diada de Sant Jordi, una diada en que toca comprar una rosa i rebre un llibre, o a la inversa... i si no es fa així, cagada pastoret !!!
Però què se n'ha fet del llegendari cavaller Sant Jordi, patró dels cavallers catalans? Doncs pels que no sabeu més enllà que era un home enfilat dalt d'un cavall que va matar un drac, aqui us en deixo la llegenda catalana extreta del costumari català de Joan Amades.
Espero que tinguis una bona diada i et regalin una rosa ben formosa o un llibre ben distret !!!

Sant Jordi cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i lle­gendàries de la Capadòcia, però que la tradició catala­na creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui se sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge, i tot el veïat va concloure fer cada dia un sorteig de tots els veïns de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així va fer-se durant molt temps, i la fera se'n devia sentir satisfeta, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.

I heus aquí que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la desti­nada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, des­consolat i alacaigut, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li pre­sentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre. I en­tre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va mal­ferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bestia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot mansoi i estemordit. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb els braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet, amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut.

En les muralles antigues de la ciutat de Montblanc hi havia un gran portal, que encara es conserva, pel qual, segons tradició, va sortir la don­zella a cercar el monstre i més tard va entrar-hi el cavaller sant Jordi amb la princesa i el monstre; portal conegut encara avui amb la denominació de Portal de Sant Jordi.

Welcome to the jungle - Guns n'Roses (1987)

Després d'anys estant a la jungla, al principi aprenent, després disfrutant i al final malvivint com podia, va arribar un bon dia en que caminant, caminant en vaig sortir. El que tenia per davant era incert, a priori era un canvi i només per això ja valia la pena tirar endavant, però el canvi implicava oblidar-me de gran part del que havia après a la jungla en la que tant havia patit i a la vegada tant havia disfrutat i això em feia dubtar de si fer una passa endavant o una passa endarrera. Al final però, el pas el vaig fer endavant, sense saber molt bé què m'hi esperaria fora. Va resultar que de cop vaig passar de les fresses constants de la jungla i els atacs dels animalons que l'habitaven a un silenci i una monotonia comparables als que hi deu haver en un desert i que tot i que el canvi em motivava, a la vegada m'inquietava una mica i en certs moments em feia dubtar si temps abans havia fet el pas correcte. En aquest desert em vaig dedicar a anar observant i aprenent del que veia i aprofitar tot el què el desert em podia ensenyar i oferir.
Els darrers dies, però, el vent del desert m'ha fet arribar aromes de jungla que ja no recordava i avui finalment, en un pas endavant més, he vist davant meu el que tant anyorava, que és la jungla, terra ón vaig començar-me espavilar i que és ón més bé em moc i més em motiva estar, amb tots els seus sons, les presses, la obligació d'espavilar-te, de fer-t'ho com puguis per tirar endavant sense ajuda si cal, només amb els recursos que tinguis a mà.
En aquesta nova jungla que tinc per davant, m'hi queda moltíssim per aprendre, molt per disfrutar però segurament també molt per patir. Ara, mirant enrera cap al meu passat més proper, analitzo el meu ràpid i breu recorregut pel desert, i arribo a la conclusió que ha set molt positiu, m'ha servit per reflexionar, per madurar i per canviar inconscientment alguns aspectes del meu caràcter i tornar-me com realment sóc jo. Això m'ha fet recordar una de les cançons imprescindibles que sonen de tant en tant en la meva jungla particular. És per això que avui és imprescindible fer sonar el 'Welcome to the jungle' dels Guns N'Roses.

Ducati Monster 696

Com ja sabeu, sóc aficionat a les motos i per això aviat ja farà quatre anys que em vaig comprar una Suzuki Bandit Naked amb la que la Nuri i jo ja portem uns quants viatges amb la colla i uns milers de quilòmetres fets.
Fa unes setmanes però, vaig veure el catàleg la nova Ducati Monster 696 i mentre em baixava una llàgrima d'emoció per la galta vaig veure clar que tot i que amb la Bandit encara hem de donar molta guerra, d'aquí pocs anys ja no podré aguantar més la temptació italiana i hauré de jubilar la Suzuki per enfilar-me dalt d'un d'aquests monstres blancs.
Ara només em queda buscar patrocinadors i gent de bona voluntat (mínima de 300€) :D per financiar-me el què espero que d'aquí uns parell anys sigui la meva nova moto. O sigui que si et sobra algun € i m'el vols donar, molt amablement te l'acceptaré sempre i quan no s'hagi de tornar. :D

Sangtraït - El vol de l'home ocell (1990)

Avui em toca recomanar un clàssic del rock català que em pensava que ja l'havia publicat fa temps a les meves cançons imprescindibles però que fa uns dies em van fer adonar de que no era així. Dedicada al que m'ho va dir i que sense saber-ho, fa temps em va donar un nom perfecte per a un altre dels meus blocs, l'AvuiPotSerUnBonDia.
Merci Ramon !!!

Falsa perfecció...

Ja fa anys que tinc clar que no ens podem creure rès del què veiem en imatges o vídeos. El retoc digital ha arribat a uns extrems que fa possible quasi qualsevol cosa que la ment humana pugui imaginar per aconseguir en aquest cas, una perfecció falsa i enganyosa. Tot navegant per internet m'he trobat amb aquest clar exemple de l'abans i el després d'alguns retrats fotogràfics. Queda clar que avui en dia, tothom pot ser guapo, si no és a cop de bisturí serà a clic de ratolí...
Heu de cliar els números de l'esquerra per canviar d'imatge i moure el ratolí per sobre la foto per veure com era originalment.

Un concert perfecte

Són la una i deu minuts de la nit i fa exàctament una hora i mitja que estava al Palau St.Jordi amb la pell de gallina escoltant el Going Home(Local hero) amb que en Mark Knopfler ha tancat el concert que ha fet avui a Barcelona i en el que ha fet un recorregut per tota la seva carrera artística, des d'alguns temes mítics de Dire Straits com Romeo & Juliet, Brothers in arms, Sultans of swing, Telegraph road passant per temes dels seus treballs en solitari com Sailing to Philadelphia, Shangri-la i The Ragpicker's dream i només un parell de temes del seu últim disc, com True love will never fade.
Resumint, que tot i que el sò inicial era bastant dolent, després s'ha arreglat i han set dues hores i deu minuts de qualitat musical insuperable que m'han deixat a punt per anar a dormir i amb una mica de sort somiar durant uns minuts que faig parlar la guitarra igual que ho fa ell.
Bona nit !!!

Dire Straits / Mark Knopfler

Quins nervis, demà serà un gran dia, un cop acabada la jornada laboral marxaré pitant cap a Barcelona per assistir al concert que farà en Mark Knopfler per presentar el disc 'Kill to get crimson' que va posar a la venda l'any passat.
Per tant avui espero que em permeteu ambientar el bloc amb sis cançons seves tant de l'etapa en què era l'ànima dels Dire Straits com de la seva etapa en solitari.

True love will never fade


Walk of life


Let it all go


Money for nothing


Brothers in arms


Going Home - Local Hero

Fent espectacle...

Després d'haver seguit per la televisió la prova de MotoGP que s'ha disputat aquest cap de setmana a Jerez, em quedo amb la imatge dels entrenaments oficials del dissabte en què Colin Edwards evita caure gràcies al seu colze. Això és conduir i la resta són tonteries.

Lax'n'Busto - La meva terra és el mar (1998)

Ja li tocava a una cançó imprescindible en català. Aquesta parla d'una utopia d'avui en dia, que és viure i ser lliure. Si hi pensem una mica desseguida ens adonem que el món actual no està gens pensat per viure-hi i ser-hi lliure. En fi, que llegint la lletra he recordat una època de ja fa uns anys en què practicava la pesca submarina (una altra de les meves mooooooltes aficions) i realment quan era sota l'aigua, amb aquell silenci total, amb la sensació de flotar sense tocar enlloc, amb una llibretat absoluta de moviments, hi havia moments em què em semblava ben bé que acariciava la llibertat total, sense presses, sense horaris, sense problemes, sense preocupacions,...
Ara, que si ho penso un moment... tampoc em puc pas queixar gaire jo... :D
Apa, bon cap de setmana navegants !!!

La Galera de Palamós

No puc inaugurar aquesta nova secció si no és recomenant un restaurant que he tingut la sort de visitar des de que era molt petit i al que mai em cansaré d'anar perquè m'hi trobo com a casa, tant per l'amistat amb els propietaris, en Fermín al menjador i l'Emilia a la cuina, com per l'excel·lent marisc i peix que s'hi menja.
Es tracta del restaurant La Galera, situat al mig del poble de Palamós. Per mi és el restaurant on menjar el millor peix i marisc del Mediterrani. Us aconsello que reserveu taula amb uns dies d'antel·lació i un cop assentats a taula no espereu pas la carta, us vindrà a veure en Fermín i us cantarà el què hi hagi aquell dia per menjar depenent del què hagin portat les barques dels pescadors del poble.
No vull pas aconsellar cap plat en concret, tot el què hi pogueu menjar serà boníssim i us hi llepareu els dits. Sobre el preu, pot variar depenent de quants sigueu, però sol voltar entre els 50 i 70 euros per cap. Si us agrada el bon menjar sortireu d'allà pensant que no han set gens malgastats i més d'hora o més tard segur que acabareu repetint.

Bon profit !

La Galera
C/Mauri i Vilar, 21
17230 Palamós
Telèfon 972315178
Veure situació a Google Maps

Enigma - Return to innocence

Fa anys aquesta cançó només feia que sonar per tot arreu perquè sortia a l'anunci de no sé quin model de cotxe, em sembla que era un Peugeot. Jo l'havia escoltat infinitat de vegades i m'anava bé per alliberar la ment i pensar una estona tranquilament. Ja no la recordava fins que l'altre dia tot fent el cafè en un bar, una amiga em va fer fixar en que tornava a sonar pels altaveus i vaig decidir que passaria a formar part del meu repertori de música imprescindible.

Ón menjar i què beure...

Si d'una cosa he tingut sort a la vida és que sempre he pogut disfrutar del bon menjar. La meva mare és una excel·lent cuinera, el meu pare viatja molt i té molt bon ull triant restaurants i a més a més des de ben petit m'han acostumant a anar de tant en tant a menjar a restaurants. Aquest costum el continuo practicant amb els meus pares, amb la meva parella, amb els amics,... i cada dia disfruto més del menjar bo i ben fet, i quan dic bo no vull dir car, uns bons ous ferrats amb patates rosses poden arribar a ser un plat exquisit.

És per això que aprofitant que aquests dies de festa he pogut tornar a gaudir d'una visita al meu restaurant preferit, estic preparant dues noves seccions pel bloc. La primera, 'On menjar?' dedicada als restaurants on jo disfruto o hi he disfrutat menjant i la segona, 'Què beure?' dedicada a recomenar algun vi o cava, però compte, que quedi clar que jo de vins no hi entenc gens ni mica, simplement recomenaré vins i caves que pel meu gust m'agraden especialment.
Bon profit i salut !!!

El sorbet més ràpid

Avui us penjo una curiositat que m'he trobat navegant pel Youtube. Es tracta d'una forma ràpida i fàcil de fer sorbet pocs segons. Bàsicament es posa suc del què es vulgui en una bossa tancada, en una altra bossa s'hi posa gel, sal i aigua, es posa la bossa amb el suc dins la bossa amb gel i es xarbota una estona i pam, ja tenim el nostre sorbet a punt.
Encara no ho he provat, però té pinta de funcionar. Si algú ho prova i vol deixar un comentari...

Mic, mic !!!

Ja ho diuen que internet va ser un dels millors invents del segle XX. Avui sense anar més lluny, buscant un vídeo, per sort i per casualitat me n'he trobat una altre de ben diferent i que m'ha fet riure una bona estona recordant fa mooooolts anys quan plorava de riure veient les peripècies del 'Coyote' amb els seus invents marca ACME per intentenatar atrapar el 'Correcaminos' i la mala sort que tenia el pobre desgraciat i sempre acabava pringant ell. Apa, a veure si també et fa riure uns minuts!

Alegria !!

Després d'un fantàstic cap de setmana viscut al país dels pirineus i amb una setmana laboral de només tres dies per davant i cinc dies de festa, només se m'acut una paraula: ALEGRIA !!!

Aerosmith - Livin' on the edge

Avui toca cançó dels Aerosmith, un d'aquells grups que no m'agraden gaire però que les seves cançons em porten molt bons records de les meves primeres incursions en la vida nocturna dels bars i discoteques, quan el segurata de la discoteca et demanava el DNI perquè feies cara de nen i et donaven una tarjeta verda per tal que no poguéssis demanar cap beguda alcohòlica a la barra. Les feinades que hi teniem inventant-hos històries perquè el segurata ens la canviés la tarja per una de vermella i poder demanar un Malibú amb pinya o un Ponche caballero amb coca-cola. Tela !!!!!
D'això ja en deu fer més de 14 anys i el títol de la canço 'Vivint al límit' no representa exactament la meva vida actual, però sóc més feliç que mai i des de fa un temps el meu nivell d'hiperactivitat i de ganes d'ocupar cada minut del dia només fa que pujar i pujar... i mica en mica torno a redescobrir el boig que porto dins i que feia temps que no veia... Disfruteu-la !

Els nous pecats del segle XXI

Mentre feia el sopar, he mig escoltat al telenotícies que l'església vol modificar la seva llista de pecats capitals perquè es veu que hi ha poca gent que es va a confessar i s'està perdent el sentiment de culpa.
Alguns dels nous pecats capitals són el consum de drogues i la utilització d'anticonceptius, pecats que puc mig entendre tenint en compte la mentalitat arcaica de l'església, però no he pogut evitar ficar-me les mans al cap al llegir que un altre dels nous pecats capitals és l'acumulació de riqueses !!!
Després de reflexionar uns segons sobre aquest darrer nou pecat, he arribat a dues conclusions:

1. Que per aquest pecat no hi he pas de patir gens i em sembla que si llegeixes aquest bloc habitualment, tu tampoc.
2. Que l'església mateixa s'acabarà condemnant a cremar eternament a l'infern per pecar durant segles i segles acumulant riqueses i patrimoni (si has estat al vaticà sabràs perquè ho dic).

Mmmmmm... ara no sé si haver escrit aquesta entrada al bloc pot ser algun tipus de pecat... hi ha algú per aquí que em pugui confessar?

Spain is different !

Ja fa setmanes que em va arribar un dels molts missatges amb tonteries que m'arriben habitualment. En aquella ocasió hi havia un vídeo del 'Gilipolles' del programa d'en Buenafuente cantant una canço xorra que se suposava que es presentava al concurs per representar Espanya al festival d'eurovisió. Vaig suposar que no seria rès més que una historieta d'aquelles d'internet que tant aviat comença com acaba, però no !!! ahir em vaig enterar que ha guanyat el concurs i que en Rodolfo Chikilicuatre viatjarà a Belgrad el proper 24 de maig com a representant d'Espanya al festival, que bò !!
En aquest enllaç podreu veure una part del típic programa caspós de TVE que va servir per elegir-lo mitjançant votació popular com el guanyador d'entre els 537 concursants que inicialment s'hi van presentar.
Lo més bò és que el concurs per elegir el representant es deia 'Salvemos eurovisión'... Segur que en Rodolfo li retornarà a aquest cutre-festival el prestigi que es mereix.
Ja ho diuen que 'Spain is different' i el més bò és que el dia del festival segur que hi haurà més audiència que mai mirant-lo. Si és que per triunfar avui en dia només fan falta un parell d'ous i no tenir vergonya. Per cert, tal i com podeu veure en el següent vídeo, la música de la canço és d'en Pedro Guerra i la lletra d'en Santiago Segura, poca broma !!

La Vicky

Fa unes setmanes mirant un reportatge de Callejeros que parlava sobre transformie, vaig veure un personatge que em va fer riure molt i que vull compartir amb tu. Era la Vicky, un home andalús que de nit es dedica al món de l'espectacle i de dia segons ell és ninfòmana, total una espècie de Chiquito de la Calzada amb força pluma i molta gràcia.

Survivor - Eye of the tiger (1982)

Després d'un cap de setmana plè d'activitat i alegria, m'acabo d'adonar que s'ha acabat, que tornem a ser de nou diumenge el vespre. Buscant motivació per afrontar la setmana que tinc per davant, i vist l'èxit dels darrers dies en què m'he llevat amb cançons imprescindibles com Final countdown o We are the champions, he recordat una d'aquelles cançons que amb 30 segons motiven prou com per aguantar una setmana seguida al cent per cent. Es tracta de la mítica 'Eye of the tiger'. Potser pel títol no et sona, però si et parlo de la nissaga de pel·lícules d'en Rocky Balboa (Sylvester Stallone), segur que la cosa canvia...

Motivació !!!!!

Avui el dia ha set gris i ennuvolat, tant a nivell meteorològic com a nivell mental, i tot i que jan han passat més de dotze hores des de que m'he llevat, encara queda algun núvol baix que he d'acabar de fer desaparèixer del meu cap.
Si en comptes de despertar-me amb el típic beep, beep del maleït despertador ho hagués fet escoltant el We are the champions de Queen, segurament el dia hagués sigut diferent. És per això que avui he fet els passos necessaris per tal que demà a les 7:00 soni aquesta cançó al despertador i d'aquesta forma començar el dia amb alegria i trempera !!
De moment però, la comparteixo amb tu perquè si també has tingut un dia gris, al menys l'acabis sentin-te campió/na.

Cansat de sentir tonteries?

Navegant per nopuedocreer.com m'he trobat amb un invent d'aquells totalment inútils però que diu molt de com està el panorama polític des de ja fa bastants anys.
Es tracta d'un Bullshit protector, o perquè ho entengui tothom, un protector per a les orelles contra les tonteries i gilipollades que solen dir habitualment molts polítics. Tenint en compte que acaba de començar la campanya electoral, es fa pràcticament imprescindible tenir-ne uns per si de cas...
Si a algun friki li fa il·lusió tenir els seus protectors, es pot descarregar el pdf des d'aquest enllaç per poder-lo imprimir i retallar.

You've got a friend

Avui toca una altra cançó imprescindible. Aquesta, especialment dedicada a tots aquells meus amics i amigues que confien en mi i dels que sé que em podré fiar si mai em fan falta.
És un perfecte himne a l'amistat escrit per Carole King als anys 70 i cantada en aquest vídeo per Carole King, Cline Dion, Gloria Stefan i Shania Twain.

Cercant l'eterna felicitat

Ahir un amic em va deixar anar una frase d'aquelles que fan pensar i que havia recollit d'una de les moltes reunions de savis que es fan a diari a totes les empreses. Diu així:

Si el problema que teniu davant té solució....... no us hi amoïneu.
I si el problema que teniu davant no te solució..... no cal que hi penseu més.

Òsti tu, si t'ho pares a pensar, és ben cert. Si l'apliquéssim en el nostre dia a dia, no et sembla que viuríem molt més feliços? I és que a vegades sembla que la vida tracti només d'anar solucionant problemes i si queda temps, intentar ser una mica feliç, quan en realitat hauria de ser al revés, ser feliç i si queda temps de solucionar algun problema ja veurem què fem...

I parlant de frases, avui que extranyament he endreçat l'optimisme a l'armari un parell d'horetes permet-me citar una frase d'Albert Einstein:

Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana.
Jo no estaria tan segur de la primera.
Albert Einstein

Jo desconec si l'univers és infinit i la veritat és que tampoc em preocupa, però si que quasi cada dia comprovo de primera mà i tristament que l'estupidesa humana no té límits.

I fins aqui l'anada d'olla d'avui. Això és tot amics !

I want it all

Avui toca una cançó imprescindible. Aquest és un dels temes mítics de Queen, un clar missatge a l'ambició i a lluitar pel què vulguis aconseguir. Es podria dir que defineix prou bé una part del meu caràcter.

Racons de Querós

Avui mirant el telenotícies han connectat en directe amb el Pantà de Sau per ensenyar la gran afluència de gent que els caps de setmana va a visitar el campanar de l'antic poble de Sau.
El que molta gent no sap, és que al pantà veí de Susqueda, hi ha altres racons i restes amb tant o més encant que el ja típic campanar de Sau. És per això que aquesta tarda, suposant que el nivell de Susqueda seria encara més baix que el de Sau, he decidit agafar el cotxe i fer el camí que voreja el pantà per anar a fer un volt per l'entorn de l'antic poble de Querós.

Ha set impactant veure com a causa de la sequera, el pantà de Susqueda ha passat a ser un rierol per ón baixa molt poca aigua, però això m'ha permès tornar a veure i fotografiar el pot de Querós, que normalment queda amagat sota les aigues del pantà. El pont és d'origen medieval i va ser refet a finals del segle XVII.També he pogut disfrutar tot fotografiant algun raconet de la riera de Querós que antigament proveia d'aigua als habitants del poble abans que aquest quedés negat sota les aigues del pantà.
Tant el pont com la riera, queden molt a prop del turó del Malsopar, fàcilment identificable al mig del pantà perquè té una senyera al seu capdemnut. El nom li vé de l'època d'en Serrallonga, un dels nostres bandolers més llegendaris. La llegenda que dóna nom a aquest turó, diu el següent:

Una vegada estaven tota la quadrilla sopant a sota el mas Serrallonga, a la vora del Ter, a Querós, en un turó que hi anaven molt. A mig sopar els van avisar que venia la tropa a prender'ls.
La noblesa de Barcelona feia dies que el perseguien. Van marxar corrents deixant el sopar a mig fer. S'amagaren per aquells boscos i no els van trobar: la tropa va estar tota la nit voltant però no en van atrapar cap ni un. Ah, això sí tots van quedar amb gana per no haver sopat!. D'aquell turó encara ara s'en diu el turó del Malsopar.
Llegenda extreta del llibre 'Serrallonga el bandoler llegendari català'. Editorial Farell

Europe - The Final Countdown (1986)

Després de dies sense suggerir-vos cançons imprescindibles avui en toca una de mítica.
Només hi ha dos concerts dels que em penedeixo no haver anat, un va ser el dels Dire Straits a Barcelona el 1992 i un altre va ser el que Europe va fer l'any passat a Barcelona. Els que esteu voltant o heu passat dels 30 segur que aquesta cançó us portarà bons records. En aquells anys es veu que eren un grup heavy, però ara m'els miro i els veig una mica munyerracos, no?

Carpe diem

Que n'hi arriba a haver de coses insignificants que ens poden donar un moment d'alegria.
Avui sense anar més lluny, el dia ha començat com qualsevol altre dimarts, és a dir, pensant que encara falten mooooltes hores perquè arribi el cap de setmana. Però coses de la vida, entre la feinada que tenia i una cosa i altra, feia estona que m'estava pixant i anava pensant... d'aqui cinc minuts hi vaig... i al cap dels cinc minuts pensava...d'aqui cinc minuts hi vaig... fins que han passat dues hores i ja no aguantava més. He fet el camí que m'ha portat cap a la llum i puc dir sense por d'equivocar-me que aquell minut d'estricte intimitat i reflexió al lavabo de la feina ha set el millor minut del dia.

Per tant, el missatge que et vull transmetre amb aquesta història és que quan el dia estigui sent estressant, estiguis desesperat/ada i no veigis la fi del dia, aguanta't la pixera i aconseguiràs el teu minut de felicitat.
Durant aquell minut que no vols que s'acabi mai, m'ha vingut al cap una vegada que en una situació semblant però amb un home d'edat avançada pixant al lavabo del costat (d'aquells de pixar dret), l'home, que va veure la meva cara de satisfacció, em va dir:
- Bailet, aprofita-ho, perquè quan tinguis la meva edat, això serà més un problema que una satisfacció !
Sàvies paraules que em van quedar gravades i que ens porten a la reflexió de sempre: Carpe diem company/a!!

Un obsequi del cel

Dilluns 4 de febrer de 2008, 18:16, enfilat dalt d'un turó de la plana de Vic, fot un fred que pela però aparentment tinc al davant una posta de sol que està a punt d'encendre el cèl i obsequiar-me amb un espectacle de colors. Després de tres quarts d'espera, aquest n'ha set el resultat:

(són 3 imatges enganxades amb el programa Panorama Maker)

Ni molt menys és la posta de sol més espectacular que he pogut observar ni la més encesa que he pogut fotografiar, però digue'm si no sóc afortunat de poder estar allà dalt assentat tranquilament un dilluns a les sis de la tarda gaudint d'aquest quadre pintat al cel...
Com a curiositat, si amplies la imatge hi podràs veure bastantes senyals d'avions que han passat. Tinc entès que quan a aquestes restes de vapor d'aigua deixades pels motors dels avions els hi costa desaparèixer, vol dir que l'aire en aquella alçada és humit, cosa que sol indicar l'aproximació d'una pertorbació. Tot i això acabo de mirar la previsió meteorològica i durant els propers dies tindrem un anticicló ben bé a sobre el cap.

Més imatges meves a fotografia.naturaventura.net

dZoom

Internet és una font d'informació inesgotable i sorprenent. Tot sovint acabo arribant a pàgines web que tenen informació molt interessant, de vegades fins i tot sorprenent tenint en compte que és gratis i que avui en dia ningú regala res.
Com que una altra de les meves aficions és la fotografia, avui buscant, buscant, he arribat a dZoom, una web ón s'hi poden trobar articles molt interessants sobre càmeres, trucs, consells i també tutorials explicant pas a pas com utilitzar les potents eines que proporciona el Photoshop per millorar les nostres fotografies o aconseguir efectes sorprenents.
Si t'agrada la fotografia, segur que la trobaràs interessant.

Aixecant el vol

Avui toca presentar una altra d'aquelles il·lusions que havia tingut des de ben petit i que fa poc he pogut fer realitat. Recordo fa molts i molts anys quan el meu tiet, molt aficionat a l'aeromodelisme, em portava amb ell a fer volar els avions que ell mateix feia. Sempre em quedava fascinat mirant-lo com els feia volar i allò em va quedar ben gravat a dins, fins que fa aproximadament un any vaig poder fer realitat el somni de fer volar el meu propi avió. Per desgràcia no m'hi he pogut dedicar gaire per falta de temps, però amb l'arribada del bon temps, com serà que no torni a aixecar el vol...
Evidentment vaig documentar la proesa dels primers enlairaments i els aterratges (no molt suaus) amb un vídeo que podeu veure a continuació.

Windows XP amb aparença de Vista

Llegint el bloc del programa "Versió RAC 1", he descobert Vistamizer, un programa per si ets dels que tens clar que no vols canviar a Windows Vista, però t'agrada la nova estètica del sistema operatiu de Microsoft. Vistamizer li farà un bon rentat de cara al teu XP i el deixarà amb l'estètica fresca d'un Vista. A més a més, si no tàgrada el pots desinstal·lar sense problemes.
El pots descarregar des d'aquest enllaç.

Hotel California

Ara si que s'han acabat les vacances, les festes, el menjar, el comprar, el comprar i el comprar. Per tornar a tocar de peus a terra què millor que aquesta canço. Si et dic Eagles i Hotel California, segur que ja no cal que digui res més.

What a wonderful world

Avui fa un dia fantàstic, per fi plou i he tornat a tenir aquella sensació de mullar-me amb les gotes de pluja mentre passejava el gos i he recordat aquella olor de terra molla que feia temps que no sentia. És per això que volia penjar una més de les moltes cançons imprescindibles que han fet història, la mítica cançó 'What a wonderful world' d'en Louis Amstrong, però buscant pel Youtube, m'he trobat amb una sorpresa...
Recordes en Macario o en Rockefeller o la doña Rogelia? Si, aquells personatges d'en José Luis Moreno o la Carmen y sus muñecos...
Doncs des d'aquella època, i d'això ja fa més de 20 anys, no havia vist mai més cap ventríloc (no sé pas si s'escriu així) i mentre buscava, m'he trobat aquest fenòmeno, es diu Terry Fator i m'ha fet perdre força estona mirant varis dels vídeos d'actuacions seves que hi ha penjats per la xarxa. Espero que ho disfruteu perquè és impressionant com fa cantar els seus ninots sense moure gens la boca !!!

Highway to hell

Ahir acabava un any i avui en començo un de nou. El 2007 el vaig acabar en molt bona companyia i rient com mai, el 2008 de moment el començaré amb una bona canço, amb trempera i alegria !!!
Per cert, el títol de la canço "Autopista cap a l'infern" no té absolutament rès a veure en què demà se m'acabin les vacances nadalenques i hagi de tornar altra vegada a la vida laboral...