Carpe diem

dimarts, 5 de febrer del 2008

Que n'hi arriba a haver de coses insignificants que ens poden donar un moment d'alegria.
Avui sense anar més lluny, el dia ha començat com qualsevol altre dimarts, és a dir, pensant que encara falten mooooltes hores perquè arribi el cap de setmana. Però coses de la vida, entre la feinada que tenia i una cosa i altra, feia estona que m'estava pixant i anava pensant... d'aqui cinc minuts hi vaig... i al cap dels cinc minuts pensava...d'aqui cinc minuts hi vaig... fins que han passat dues hores i ja no aguantava més. He fet el camí que m'ha portat cap a la llum i puc dir sense por d'equivocar-me que aquell minut d'estricte intimitat i reflexió al lavabo de la feina ha set el millor minut del dia.
Per tant, el missatge que et vull transmetre amb aquesta història és que quan el dia estigui sent estressant, estiguis desesperat/ada i no veigis la fi del dia, aguanta't la pixera i aconseguiràs el teu minut de felicitat.
Durant aquell minut que no vols que s'acabi mai, m'ha vingut al cap una vegada que en una situació semblant però amb un home d'edat avançada pixant al lavabo del costat (d'aquells de pixar dret), l'home, que va veure la meva cara de satisfacció, em va dir:
- Bailet, aprofita-ho, perquè quan tinguis la meva edat, això serà més un problema que una satisfacció !
Sàvies paraules que em van quedar gravades i que ens porten a la reflexió de sempre: Carpe diem company/a!!

1 comentari:

Jou ha dit...

Salut company!!!

interessant tema el que planteges, evidentment estic completament amb el carpe diem, però em centraré en la mística del moment "pixador". Per mi el moment del pixar representa un moment d'intimitat sagrat, un moment de simbiosi extrema entre la hipòfisi i la bufeta, una simbiosi que impedeix que es comuniquin entre elles si hi ha vida humana a prop. O sigui el minut més relaxant de la teva vida pot esdevenir el minut més llarg de la meva vida, i tot perquè ?
PER UN PROBLEMA DE COMUNICACIÓ!!!!