Fent espectacle...

Després d'haver seguit per la televisió la prova de MotoGP que s'ha disputat aquest cap de setmana a Jerez, em quedo amb la imatge dels entrenaments oficials del dissabte en què Colin Edwards evita caure gràcies al seu colze. Això és conduir i la resta són tonteries.

Lax'n'Busto - La meva terra és el mar (1998)

Ja li tocava a una cançó imprescindible en català. Aquesta parla d'una utopia d'avui en dia, que és viure i ser lliure. Si hi pensem una mica desseguida ens adonem que el món actual no està gens pensat per viure-hi i ser-hi lliure. En fi, que llegint la lletra he recordat una època de ja fa uns anys en què practicava la pesca submarina (una altra de les meves mooooooltes aficions) i realment quan era sota l'aigua, amb aquell silenci total, amb la sensació de flotar sense tocar enlloc, amb una llibretat absoluta de moviments, hi havia moments em què em semblava ben bé que acariciava la llibertat total, sense presses, sense horaris, sense problemes, sense preocupacions,...
Ara, que si ho penso un moment... tampoc em puc pas queixar gaire jo... :D
Apa, bon cap de setmana navegants !!!

La Galera de Palamós

No puc inaugurar aquesta nova secció si no és recomenant un restaurant que he tingut la sort de visitar des de que era molt petit i al que mai em cansaré d'anar perquè m'hi trobo com a casa, tant per l'amistat amb els propietaris, en Fermín al menjador i l'Emilia a la cuina, com per l'excel·lent marisc i peix que s'hi menja.
Es tracta del restaurant La Galera, situat al mig del poble de Palamós. Per mi és el restaurant on menjar el millor peix i marisc del Mediterrani. Us aconsello que reserveu taula amb uns dies d'antel·lació i un cop assentats a taula no espereu pas la carta, us vindrà a veure en Fermín i us cantarà el què hi hagi aquell dia per menjar depenent del què hagin portat les barques dels pescadors del poble.
No vull pas aconsellar cap plat en concret, tot el què hi pogueu menjar serà boníssim i us hi llepareu els dits. Sobre el preu, pot variar depenent de quants sigueu, però sol voltar entre els 50 i 70 euros per cap. Si us agrada el bon menjar sortireu d'allà pensant que no han set gens malgastats i més d'hora o més tard segur que acabareu repetint.

Bon profit !

La Galera
C/Mauri i Vilar, 21
17230 Palamós
Telèfon 972315178
Veure situació a Google Maps

Enigma - Return to innocence

Fa anys aquesta cançó només feia que sonar per tot arreu perquè sortia a l'anunci de no sé quin model de cotxe, em sembla que era un Peugeot. Jo l'havia escoltat infinitat de vegades i m'anava bé per alliberar la ment i pensar una estona tranquilament. Ja no la recordava fins que l'altre dia tot fent el cafè en un bar, una amiga em va fer fixar en que tornava a sonar pels altaveus i vaig decidir que passaria a formar part del meu repertori de música imprescindible.

Ón menjar i què beure...

Si d'una cosa he tingut sort a la vida és que sempre he pogut disfrutar del bon menjar. La meva mare és una excel·lent cuinera, el meu pare viatja molt i té molt bon ull triant restaurants i a més a més des de ben petit m'han acostumant a anar de tant en tant a menjar a restaurants. Aquest costum el continuo practicant amb els meus pares, amb la meva parella, amb els amics,... i cada dia disfruto més del menjar bo i ben fet, i quan dic bo no vull dir car, uns bons ous ferrats amb patates rosses poden arribar a ser un plat exquisit.

És per això que aprofitant que aquests dies de festa he pogut tornar a gaudir d'una visita al meu restaurant preferit, estic preparant dues noves seccions pel bloc. La primera, 'On menjar?' dedicada als restaurants on jo disfruto o hi he disfrutat menjant i la segona, 'Què beure?' dedicada a recomenar algun vi o cava, però compte, que quedi clar que jo de vins no hi entenc gens ni mica, simplement recomenaré vins i caves que pel meu gust m'agraden especialment.
Bon profit i salut !!!

El sorbet més ràpid

Avui us penjo una curiositat que m'he trobat navegant pel Youtube. Es tracta d'una forma ràpida i fàcil de fer sorbet pocs segons. Bàsicament es posa suc del què es vulgui en una bossa tancada, en una altra bossa s'hi posa gel, sal i aigua, es posa la bossa amb el suc dins la bossa amb gel i es xarbota una estona i pam, ja tenim el nostre sorbet a punt.
Encara no ho he provat, però té pinta de funcionar. Si algú ho prova i vol deixar un comentari...

Mic, mic !!!

Ja ho diuen que internet va ser un dels millors invents del segle XX. Avui sense anar més lluny, buscant un vídeo, per sort i per casualitat me n'he trobat una altre de ben diferent i que m'ha fet riure una bona estona recordant fa mooooolts anys quan plorava de riure veient les peripècies del 'Coyote' amb els seus invents marca ACME per intentenatar atrapar el 'Correcaminos' i la mala sort que tenia el pobre desgraciat i sempre acabava pringant ell. Apa, a veure si també et fa riure uns minuts!

Alegria !!

Després d'un fantàstic cap de setmana viscut al país dels pirineus i amb una setmana laboral de només tres dies per davant i cinc dies de festa, només se m'acut una paraula: ALEGRIA !!!

Aerosmith - Livin' on the edge

Avui toca cançó dels Aerosmith, un d'aquells grups que no m'agraden gaire però que les seves cançons em porten molt bons records de les meves primeres incursions en la vida nocturna dels bars i discoteques, quan el segurata de la discoteca et demanava el DNI perquè feies cara de nen i et donaven una tarjeta verda per tal que no poguéssis demanar cap beguda alcohòlica a la barra. Les feinades que hi teniem inventant-hos històries perquè el segurata ens la canviés la tarja per una de vermella i poder demanar un Malibú amb pinya o un Ponche caballero amb coca-cola. Tela !!!!!
D'això ja en deu fer més de 14 anys i el títol de la canço 'Vivint al límit' no representa exactament la meva vida actual, però sóc més feliç que mai i des de fa un temps el meu nivell d'hiperactivitat i de ganes d'ocupar cada minut del dia només fa que pujar i pujar... i mica en mica torno a redescobrir el boig que porto dins i que feia temps que no veia... Disfruteu-la !

Els nous pecats del segle XXI

Mentre feia el sopar, he mig escoltat al telenotícies que l'església vol modificar la seva llista de pecats capitals perquè es veu que hi ha poca gent que es va a confessar i s'està perdent el sentiment de culpa.
Alguns dels nous pecats capitals són el consum de drogues i la utilització d'anticonceptius, pecats que puc mig entendre tenint en compte la mentalitat arcaica de l'església, però no he pogut evitar ficar-me les mans al cap al llegir que un altre dels nous pecats capitals és l'acumulació de riqueses !!!
Després de reflexionar uns segons sobre aquest darrer nou pecat, he arribat a dues conclusions:

1. Que per aquest pecat no hi he pas de patir gens i em sembla que si llegeixes aquest bloc habitualment, tu tampoc.
2. Que l'església mateixa s'acabarà condemnant a cremar eternament a l'infern per pecar durant segles i segles acumulant riqueses i patrimoni (si has estat al vaticà sabràs perquè ho dic).

Mmmmmm... ara no sé si haver escrit aquesta entrada al bloc pot ser algun tipus de pecat... hi ha algú per aquí que em pugui confessar?

Spain is different !

Ja fa setmanes que em va arribar un dels molts missatges amb tonteries que m'arriben habitualment. En aquella ocasió hi havia un vídeo del 'Gilipolles' del programa d'en Buenafuente cantant una canço xorra que se suposava que es presentava al concurs per representar Espanya al festival d'eurovisió. Vaig suposar que no seria rès més que una historieta d'aquelles d'internet que tant aviat comença com acaba, però no !!! ahir em vaig enterar que ha guanyat el concurs i que en Rodolfo Chikilicuatre viatjarà a Belgrad el proper 24 de maig com a representant d'Espanya al festival, que bò !!
En aquest enllaç podreu veure una part del típic programa caspós de TVE que va servir per elegir-lo mitjançant votació popular com el guanyador d'entre els 537 concursants que inicialment s'hi van presentar.
Lo més bò és que el concurs per elegir el representant es deia 'Salvemos eurovisión'... Segur que en Rodolfo li retornarà a aquest cutre-festival el prestigi que es mereix.
Ja ho diuen que 'Spain is different' i el més bò és que el dia del festival segur que hi haurà més audiència que mai mirant-lo. Si és que per triunfar avui en dia només fan falta un parell d'ous i no tenir vergonya. Per cert, tal i com podeu veure en el següent vídeo, la música de la canço és d'en Pedro Guerra i la lletra d'en Santiago Segura, poca broma !!

La Vicky

Fa unes setmanes mirant un reportatge de Callejeros que parlava sobre transformie, vaig veure un personatge que em va fer riure molt i que vull compartir amb tu. Era la Vicky, un home andalús que de nit es dedica al món de l'espectacle i de dia segons ell és ninfòmana, total una espècie de Chiquito de la Calzada amb força pluma i molta gràcia.

Survivor - Eye of the tiger (1982)

Després d'un cap de setmana plè d'activitat i alegria, m'acabo d'adonar que s'ha acabat, que tornem a ser de nou diumenge el vespre. Buscant motivació per afrontar la setmana que tinc per davant, i vist l'èxit dels darrers dies en què m'he llevat amb cançons imprescindibles com Final countdown o We are the champions, he recordat una d'aquelles cançons que amb 30 segons motiven prou com per aguantar una setmana seguida al cent per cent. Es tracta de la mítica 'Eye of the tiger'. Potser pel títol no et sona, però si et parlo de la nissaga de pel·lícules d'en Rocky Balboa (Sylvester Stallone), segur que la cosa canvia...